Un any més, en aquest mur testimoni de l’odi
criminal feixista al cementeri de Dénia, hem rescatat amb el record, el sofriment
i la injustícia d’aquells nostres
companys garants d’aquesta democràcia i llibertat present: foren afusellats i
soterrats aquí en nom de Franco i la seua dictadura genocida de la postguerra.
No oblidem, però, que molts altres jauen en
foses comunes clandestines que encara avui ens impressionen, ni tampoc la
indiferència i la complicitat que evidència per part dels darrers governs, la
inoperància per la reparació de la memòria històrica, la dignitat i l’honor
d’aquells, milers, que encara són ignorats, abandonats, anònims, en moltes
cunetes de carreteres i fosses clandestines al llarg de l’estat... i continua,
després de tants anys, el sofriment dels seus familiars. És indignant,
vergonyós!
El segon diumenge de Novembre som presents
aquí, en aquest cementeri, per recuperar aquell somni, el somni d’un poble
obrer, senzill, camperol, però també intel·lectual i poeta que desitjava l’exemple
d’aquells països on ja havien eradicat i extirpat les oligarquies clàssiques,
el caciquisme, la superstició religiosa, la classe explotadora i tots els que
vivien d’ella.
Era el somni de la democràcia, de la llibertat
i del progrés, el somni de les reformes agràries i laborals, dels drets dels
treballadors, de la creació de l’escola pública, laica, mixta i de qualitat, la
reforma de la sanitat pública, la llei de divorci... Volien fugir de la
ignorància, elevar el nivell cultural, humà, econòmic i democràtic de la
societat... i s’aconseguí! Fou la
República del 31, la República dels treballadors, on la classe
explotada havia dit PROU!
Però com deia Marx: “La història de la
humanitat és la història de la lluita de classes”, i desgraciadament aquesta
paraula anomenada “lluita” es va desvirtuar passant del vessant polític al bèl·lic
per part d’aquells que no volien perdre els seus privilegis, parlem dels rics i
els poderosos avalats per aquella església del 36 que honoraria més tard a
aquell despòtic adalil per la gràcia de déu.
Foren anys de silenci i de reixes a la
llibertat, el mateix silenci i reixes que l’Ajuntament de Dénia, després de 72
anys, vol tornar a reviure censurant, prohibint aquesta veritat que reça “PER
L’ODI I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
Text de la placa:
“A la memòria de la dignitat dels republicans
i defensors de les llibertats que, PER L’ODI I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA
