dimarts, 13 de novembre de 2012

L'Ajuntament de Dénia censura "la veritat" de la tirania franquista.




Un any més, en aquest mur testimoni de l’odi criminal feixista al cementeri de Dénia, hem rescatat amb el record, el sofriment i  la injustícia d’aquells nostres companys garants d’aquesta democràcia i llibertat present: foren afusellats i soterrats aquí en nom de Franco i la seua dictadura genocida de la postguerra.

No oblidem, però, que molts altres jauen en foses comunes clandestines que encara avui ens impressionen, ni tampoc la indiferència i la complicitat que evidència per part dels darrers governs, la inoperància per la reparació de la memòria històrica, la dignitat i l’honor d’aquells, milers, que encara són ignorats, abandonats, anònims, en moltes cunetes de carreteres i fosses clandestines al llarg de l’estat... i continua, després de tants anys, el sofriment dels seus familiars. És indignant, vergonyós!

El segon diumenge de Novembre som presents aquí, en aquest cementeri, per recuperar aquell somni, el somni d’un poble obrer, senzill, camperol, però també intel·lectual i poeta que desitjava l’exemple d’aquells països on ja havien eradicat i extirpat les oligarquies clàssiques, el caciquisme, la superstició religiosa, la classe explotadora i tots els que vivien d’ella.
Era el somni de la democràcia, de la llibertat i del progrés, el somni de les reformes agràries i laborals, dels drets dels treballadors, de la creació de l’escola pública, laica, mixta i de qualitat, la reforma de la sanitat pública, la llei de divorci... Volien fugir de la ignorància, elevar el nivell cultural, humà, econòmic i democràtic de la societat... i s’aconseguí! Fou la República del 31, la República dels treballadors, on la classe explotada havia dit PROU!

Però com deia Marx: “La història de la humanitat és la història de la lluita de classes”, i desgraciadament aquesta paraula anomenada “lluita” es va desvirtuar passant del vessant polític al bèl·lic per part d’aquells que no volien perdre els seus privilegis, parlem dels rics i els poderosos avalats per aquella església del 36 que honoraria més tard a aquell despòtic adalil per la gràcia de déu.
Foren anys de silenci i de reixes a la llibertat, el mateix silenci i reixes que l’Ajuntament de Dénia, després de 72 anys, vol tornar a reviure censurant, prohibint aquesta veritat que reça “PER L’ODI I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA” en la placa commemorativa d’aquells luctuosos i criminals actes. No és aquesta actitud una apologia del franquisme? Com es pot permetre? Tanmateix, així és.

Text de la placa:

“A la memòria de la dignitat dels republicans i defensors de les llibertats que, PER L’ODI I LA REPRESSIÓ FRANQUISTA, deixaren en aquest mur el seu últim sospir amb l’agraïment de les sgüents generacions en una societat en democràcia i llibertat”