La indecència, la
immoralitat, la incompetència i el servilisme d’aquestos individus que simbolitzen la gran blasfèmia al
veritable concepte de política i polític, de justícia i democràcia, de llibertat
i diversitat, de drets humans, ha permet que “la bestia” del diner,
l’especulació i el poder, impere per tot arreu.
La monetització
general i els seus negocis ens deshumanitzen anihilant la virtut humana, trencant el seu nexe de relació i d’unió amb
la totalitat: l’estima no és preeminent en aquesta societat de sistema
capitalista.
El drama dels
desnonaments n’és un petit exemple. Persones que s’han quedat sense feina,
famílies amb xiquets, amb malalts, amb discapacitats, amb iaios que necessiten
atenció les 24h. Gairebé 350.000 famílies a l’estat espanyol han estat
desnonades des que començà la crisi l’any 2008. El pitjor és que en aquest
darrer any ha augmentat el 21% (més de 500 diaris).
El País Valencià
encapçala el número amb 52 diaris. Durant el primer semestre d’aquest any, a
Alacant i les seues comarques hi han hagut 4753.
La situació particular
de milers de famílies que de sobte es veuen al carrer, clama al cel. Aquest
drama està portant a la desesperació
d’aquestes persones que, degut a la
insensibilitat i inclemència del “govern”, a més de perdre la vivenda,
resten esclaus del deute amb el banc executor de per vida. Aquest és un acte
carnisser i salvatge avalat pel Congrés amb els vots del PSOE i PP. En la
mateixa línia aniria la reforma per “decret” del PP i el PSOE de la Constitució (sagrada i
intocable en funció d’algunes proposicions que, en el seu cas, haurien de votar
“todos los españoles”) que en l’article 135.3 ve a dir que els crèdits per
satisfer els interessos i el capital del deute públic “gaudiran de prioritat
absoluta de pagament”. Els inversors especuladors necessiten prioritat
absoluta! Primer els diners, després les persones, és on som, no?
Si tenim en compte que
en 2010 el govern de Zapatero va
entregar als principals causants de la crisi, ara botxins dels desnonats, 87.000 milions
d’euros de 92.500 (sols 500 anaren a agricultura, pesca o transport), o siga, 9
de cada 10€ d’ajudes públiques; si Bankia ha rebut 23.500 milions d’euros també
públics perquè es puga “salvar”; si l’actual govern habilita altres 60.000
milions d’euros als bancs a càrrec dels pressupostos de l’estat per “sanejar”
la banca i alhora els proposa un “codi de bones practiques” per afavorir els
desnonats del qual sols es fa reso una comissió de 7 magistrats a través d’un
informe que evidència els abusos del sistema “legal”; si aquest informe va a
parar al calaix que l’òrgan rector dels jutges te a les golfes dels palaus de
justícia; si, dic, en el seu dolor i en la seua desesperació, aquestes famílies
víctimes del “sistema”, foragitades dels seus ritmes de vida, aniquilades, se
n’adonen d’aquestos despropòsits resultat
d’utopies i falses promeses declamades pels seus polítics, aleshores, en
qui podran confiar? I nosaltres, la resta de ciutadans, en qui continuem
confiant? Per què no som solidaris?
Esperem no obstant
que, almenys en aquest conflicte dels desnonaments, s’imposen criteris humans i
actes polítics conseqüents que solucionen aquest drama humà impropi d’un país suposadament civilitzat.
Entretant i gràcies a
“Stop Desnonaments”, un creixent grup de persones entre les quals hi han
advocats i gent amb coneixements jurídics, aquestes famílies troben
assessorament, defensa, consol i ànim.
“La gran catàstrofe
contemporània global prové de l’absència de relació entre la política i el
sentit de la vida, entre la política i allò que la nodreix: és la pèrdua de l’esperit humà que porta a la
incapacitat d’aprofundir en aquesta dimensió interior que tots tenim i que obri
camins de trobada i d’intersecció en l’esperança, l’estima i el transcendent:
l’amor per la vida.
Si no hi ha una
catarsi de l’individu, una transformació radical i urgent, podríem estar a les
portes de la tragèdia del gènere humà”.
