dimarts, 4 de desembre de 2012

ACTES INFAMES



La indecència, la immoralitat, la incompetència i el servilisme d’aquestos individus  que simbolitzen la gran blasfèmia al veritable concepte de política i polític, de justícia i democràcia, de llibertat i diversitat, de drets humans, ha permet que “la bestia” del diner, l’especulació i el poder, impere per tot arreu.
La monetització general i els seus negocis ens deshumanitzen anihilant la virtut humana,  trencant el seu nexe de relació i d’unió amb la totalitat: l’estima no és preeminent en aquesta societat de sistema capitalista.


El drama dels desnonaments n’és un petit exemple. Persones que s’han quedat sense feina, famílies amb xiquets, amb malalts, amb discapacitats, amb iaios que necessiten atenció les 24h. Gairebé 350.000 famílies a l’estat espanyol han estat desnonades des que començà la crisi l’any 2008. El pitjor és que en aquest darrer any ha augmentat el 21% (més de 500 diaris).
El País Valencià encapçala el número amb 52 diaris. Durant el primer semestre d’aquest any, a Alacant i les seues comarques hi han hagut 4753.

La situació particular de milers de famílies que de sobte es veuen al carrer, clama al cel. Aquest drama està portant a la desesperació  d’aquestes persones que, degut a la  insensibilitat i inclemència del “govern”, a més de perdre la vivenda, resten esclaus del deute amb el banc executor de per vida. Aquest és un acte carnisser i salvatge avalat pel Congrés amb els vots del PSOE i PP. En la mateixa línia aniria la reforma per “decret” del PP i el PSOE de la Constitució (sagrada i intocable en funció d’algunes proposicions que, en el seu cas, haurien de votar “todos los españoles”) que en l’article 135.3 ve a dir que els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic “gaudiran de prioritat absoluta de pagament”. Els inversors especuladors necessiten prioritat absoluta! Primer els diners, després les persones, és on som, no?

Si tenim en compte que en 2010 el govern de Zapatero  va entregar als principals causants de la crisi, ara  botxins dels desnonats, 87.000 milions d’euros de 92.500 (sols 500 anaren a agricultura, pesca o transport), o siga, 9 de cada 10€ d’ajudes públiques; si Bankia ha rebut 23.500 milions d’euros també públics perquè es puga “salvar”; si l’actual govern habilita altres 60.000 milions d’euros als bancs a càrrec dels pressupostos de l’estat per “sanejar” la banca i alhora els proposa un “codi de bones practiques” per afavorir els desnonats del qual sols es fa reso una comissió de 7 magistrats a través d’un informe que evidència els abusos del sistema “legal”; si aquest informe va a parar al calaix que l’òrgan rector dels jutges te a les golfes dels palaus de justícia; si, dic, en el seu dolor i en la seua desesperació, aquestes famílies víctimes del “sistema”, foragitades dels seus ritmes de vida, aniquilades, se n’adonen d’aquestos despropòsits resultat  d’utopies i falses promeses declamades pels seus polítics, aleshores, en qui podran confiar? I nosaltres, la resta de ciutadans, en qui continuem confiant? Per què no som solidaris?

Esperem no obstant que, almenys en aquest conflicte dels desnonaments, s’imposen criteris humans i actes polítics conseqüents que solucionen aquest drama humà  impropi d’un país suposadament civilitzat.

Entretant i gràcies a “Stop Desnonaments”, un creixent grup de persones entre les quals hi han advocats i gent amb coneixements jurídics, aquestes famílies troben assessorament, defensa, consol i ànim.

“La gran catàstrofe contemporània global prové de l’absència de relació entre la política i el sentit de la vida, entre la política i allò que la nodreix:  és la pèrdua de l’esperit humà que porta a la incapacitat d’aprofundir en aquesta dimensió interior que tots tenim i que obri camins de trobada i d’intersecció en l’esperança, l’estima i el transcendent: l’amor per la vida.
Si no hi ha una catarsi de l’individu, una transformació radical i urgent, podríem estar a les portes de la tragèdia del gènere humà”.