dilluns, 28 de gener de 2013

LINCOLN



Vaig anar a vorer la pel·lícula i, com sempre, s’intenta instrumentalitzar la història en favor dels “guanyadors”.  Si, parlem tant dels que defensaven l’esclavitud com d’aquells que la volien eradicar, perquè, de perdedors, sols hi ha un poble que per a res surt al film: l’indi.

¿Per què no es fa referència a la guerra que en 1832 va participar Abraham Lincoln contra la massacre del indis Sauk?


Els indis, vexats, humiliats, estafats, perseguits, exterminats, font i origen mil·lenari de la cultura americana, un poble en comunió amb la natura, pertanyents a una civilització que avui agonitza en les poques “reserves” que queden, en alguna estàtua d’algun parc d’alguna ciutat... per què s’amaga aquesta realitat?
No serà que volen guanyar-se la historia i no poden? No poden per més que  s’esforcen, per més que diguen que han nascut allí, quelcom en la seua consciència els diu que encara no son dignes de considerar-se vertaders americans.

Castellans, francesos, anglesos... trepitjaren aquelles terres buscant la glòria pels seus respectius països portats per l'orgull nacional i la prepotència, imposant llur cultura i religió a qui  aquestos titllaven de "salvatges", qui parla de salvatgisme!

Despullats dels seus drets a base de traïcions, de tractats incomplits per part del govern respecte a la cessió de terres, d’odi, d’assassinats i injustícies.
És vergonyós i humiliant utilitzar els indis com a negoci pels seus exterminadors, com una atracció més de la gran Amèrica.
Els indis es varen cansar de lluitar, els seus caps havien mort, tots els vells havien mort, els guies dels joves havien mort. Morien de fred, de fam o traïts, eren els temps de Buffalo Bill amb el "Brigham" i "Lucrecia Borgia" que tant enorgulleix als nord-americans: “el bon indi és l’indi mort”.

Aquesta és la història dels anglosaxons i ara volen oblidar-la, però no poden, volen donar la imatge d'un poble fratern, solidari i compromès amb els indis quan ja no hi queda causa per a ser-ho.

Però la gran Amèrica no és d'ells, l'honestedat i el respecte no es varen fer presents per poder compartir aquelles terres, per això avui  les grans ciutats nord-americanes ultra modernes estan plenes de veus que demanen justícia, demanen el que és seu, i aquestes veus perduraran sempre, son els esperits indis de totes les tribus exterminades pel "totpoderós" home blanc, les tribus dels Naskapi, Montahnais, Saulteux, Powhatans , Wood-Cree, Ojiwa, Abnani, Micmac, Mohicanos, Sioux, Pequot, Iroquesos, Hurons, Ottawa, Wyandot, Erie, Susquehanna, Delaware, Menomini, Sauk, Fox, Peoria, Kickapú, Pottawatomi, Illinois, Miami, Shawi, Winnebago, Creek, Choctaw, Xeroquesos, Tuscarora, Quawpaw, Alibamu, Tonkawa, Atakapa, Chickasaw, Biloxi, Natcheb, Semínoles, Haida, Tlingit, Tsimshiam, Bellacoola, Kwakiutl, Coast, Salish, Nootka, Kalapocia, Chinook, Wailatpuan, Chomakuan, Pomo, Maidu, Wintum, Yana, Yuki, Kato, Mikwoock, Uappo, Yokuts, Yoruck, Hupa, Mono, Klamath, Shasta Madoc, Mohave, Yuma, Navajos, Shoshones, Nez Peroe, Kutenai, Ute Flathead, Yakima, Paiute, Assinoine, Gros Ventre o Atsema, Crow, Kiowa, Cheyenne, Black Foot, Tetón-Dakota, Arikara, Hidatsa, Mandan, Omaha, Asages, Poncas, Oto, Pawnes, Iowas, Kansas, Missouri, Sentee-Dakota, Wichita, Apatxes, Comantxes i molts més són presents, són allí, en la consciència dels nous americans, en mig de l'asfalt perseguint els búfals i en cada racó de les seues cases fumant la pipa per a obtenir protecció contra el seu enemic, per obtenir caça abundant o per a invocar la benedicció de les forces sobrenaturals, ells adoraven les seues terres... continuen estimant-les amb tota la seua naturalesa. Per això avui les famílies americanes tenen armes a les seves llars, tenen por a l’esperit indi! Resta en els seus subconscients aquest temor.

Però avui en queden uns pocs que viuen aïllats de la seua vida, dels vells temps, oblidats de la tradició combativa,  desintegrant-se física i econòmicament... pobres i tràgics representants d’una raça sacrificada en nom de l'home blanc: així s’incorporà a l'escenari Nord-americà.