dimarts, 19 de febrer de 2013

KURINJI




La puresa és a les altures,
la solitud viu la totalitat,
llur contemplació és nexe d’unió... Kurinji.

On el vent és alè dels deus,
als cims del Nilgiri, ets tu.
Aquest teu perfum,
aquest blau cel sense núvols,
aquest toc de trompeta
que manté l'invisible harmonia...
tanta bellesa, tanta perfecció,
tanta sublimitat, tanta excel·lència.

Has esperat dotze anys
per oferir-te en holocaust,
tota aquesta plenitud
que desapareix tant de pressa...
quin sentit te, Kurinji?

Sols l’Univers ho sap.