.jpg)
La puresa és a les altures,
la solitud viu la totalitat,
On el vent és alè dels deus,
als cims del Nilgiri, ets tu.
Aquest teu perfum,
aquest blau cel sense núvols,
aquest toc de trompeta
que manté l'invisible
harmonia...
tanta bellesa, tanta
perfecció,
tanta sublimitat, tanta
excel·lència.
Has esperat dotze anys
per oferir-te en holocaust,
tota aquesta plenitud
que desapareix tant de
pressa...
quin sentit te, Kurinji?
Sols l’Univers ho sap.
