dijous, 19 de desembre de 2013

EVIDENCE DARWIN

                                                

Agafaren els territoris històrics i desarrelaren aquelles persones del seu singular espai cultural i humà dotant-los de poder en nom d’un estat anomenat espanyol.  Els habitants d’aquells pobles ja no eren persones,  acabaren formant part d’una societat d’individus  crèduls d’aquella constitució que a cops d’articles beneiria un nou i únic poble per la gràcia de déu, on la seva sobirania, la seva unitat, la seva llibertat, la seva política,  la seva igualtat, la seva llei,  la seva justícia i la seva democràcia, residiria en aquell poble o estat-nació d’individus anomenat Espanya i on es parlaria l'espanyol.


Obligats a divorciar-se’n dels lligams d’identitat, incitats a oblidar sentiments d’estima innata, les persones d’aquells pobles avui són símbol d’unitat i preservació nacional, o siga, “de todos los españoles”,  perquè allò únic, unívoc, inalienable, peculiar, ja no pertany a les cultures minoritàries, ni tampoc la sobirania resideix en elles... vostè no és basc o català sinó espanyol, ho diu la constitució. Vostè no pertany a cap nació que no siga l’espanyola, doncs el miracle de convertir els estats en nacions es dona a qui te fe en el deu del nacionalcatolicisme i la seva “unidad de destino en lo universal”.

Així doncs, allò d’unir la diferència, allò del respecte als drets dels pobles, sols és defensat des d’una posició de domini on els dominats són els mateixos pobles, és el súmmum de la hipocresia.

En l’Europa dels pobles, els pobles (nacions)  d’un estat (autoproclamat nació) no gaudiran de llibertat democràtica per autodeterminar-se perquè es transgredeix justament la democràcia i la  llibertat que legisla la constitució del "poble" (no dels pobles), en aquest cas  l'espanyol o societat de societats ibèriques.

I allà van els deixebles de l’evangeli constitucional a impedir la “ruptura”,  “la ilegalidad”, “la traición” ejercida por las hordas nacionalistas, separatistas y terroristas que amenazan la paz y la democracia.  

La demonització d’aquells que sentim estima per la nostra cultura i que volem viure en dignitat i en drets una nostra societat, llengua i identitat, en comunió, igualtat i respecte davant la diversitat de nacions; el menyspreu i oprobis institucionals cap a la voluntat dels pobles; la indignant referència als interessos econòmics per part de la classe política en general per justificar o no el dret a l’autodeterminació en funció d’aquestos, fa que moltes persones canvien actituds d’enteniment i concòrdia per actes radicals de ruptura que no porten enlloc, aquesta és la estratègia d’uns polítics que entenen el progrés humà no com una superació de les seves pròpies virtuts a través dels respecte universal o amor per la vida, sinó com la extensió de l’ideal capitalista tecnològic, productiu, consumista, universal, monocultural i homogeni global. Cal circumspecció, diàleg i educació, molta educació per part d'aquells que ens sentim sotmesos. Que s’evidencie davant el món qui no vulga atendre humanals raons.

És trist i decebedor assabentar-se que en aquest segle XXI encara hi hagen polítics que impedeixin, en nom de no sé què, que una persona puga manifestar, expressar,  lliure i sobiranament a través d’un sufragi, el seu sentiment i la seva voluntat respecte la forma política de ser i de fer poble.
Aquesta gent encara no ha evolucionat cap a l’imperial humà  de l’U: tot i tots en el món i l’univers som U, formem part d’un tot en relació on ningú no mana, on la meva felicitat és en funció de la felicitat dels altres, conscients que som diferents i únics. 

No hi ha la suficient educació i formació humana per aconseguir aquest imperial, per això tenim aquests espècimens humans de ment primitiva i primària en certes matèries... sols cal observar algunes fesomies.