Berlín, 1989, cau
el mur de la vergonya, llavors restaven alçats 16. Hui, 2016, hi han 65.
Vora 40 milions
de soldats “garanteixen la pau” en un
món que consumeix més de la meitat dels seus recursos econòmics en nom de la
presumpta “defensa”.
Prop de 17.000
milions de dòlars, 2’3% del PIB mundial, s’invertiren en armament en 2015.
Des del final de
la 2ª guerra mundial han mort més de 35 milions de persones víctimes de guerra,
a banda refugiats, devastacions i misèria.
El món està boig
o sóc jo el foll? Cóm puc estimar, confiar, en una democràcia que te amenaçat
amb el seu sofisticat armament nuclear, no sols als éssers humans sinó al planeta
sencer? Resta en joc el demà de tots nosaltres!
Tots el
mandataris mundials volen la pau, fer el bé, i així creuen actuar. Defensen les
guerres justes o preventives com instruments democràtics per la llibertat i la
pau dels pobles sense adonar-se’n que les guerres sols porten a la victòria,
mai a la pau; que la sang dels vençuts viu generacions; que no pot viure la
democràcia en un país de vencedors i vençuts; que si el terrorisme és una
depravació, l’antiterrorisme també ho és; que amb bombes no s’imposa la
democràcia; que per cada terrorista mort en naixeran dos; que ull per ull, tots
bornis.
Violència contra
violència, la guerra de tots contra tots... quina és la causa d’aquests
sentiments d’odi tan agressius i arrelats en l’home?
Els demòcrates,
“els bons”, prediquen el bé des dels púlpits polítics, però eixa presumpta
bondat social i política depèn, hui més que mai, de l’economia i el seu
creixement indefinit: productivitat, competitivitat, immediatesa, consumisme...
d’una prosperitat de grans multinacionals que globalitzen, legislen i controlen
el sistema: TTIP, CETA, TISA.
És l’imperi
capitalista que democratitza un nou colonialisme, un nou autoritarisme, un nou
ordre mundial. Així, els exèrcits són al servei d’aquesta economia, inclosos
exèrcits privats, doncs hi ha un objectiu primordial: els recursos naturals del
planeta pels quals s’enceten conflictes
i guerres, siguen bèl·liques (Iraq, Síria, Afganistan... sense la invasió
d’Iraq no s’entén l’Isis); constitucionals en Sud-Amèrica (sembla una nova operació
Còndor); per l’explotació a l’Àfrica, o les estratègiques (mar de Xina, Antàrtida,
Ucrània...)
Sobretot a
Sud-Amèrica, la lluita dels pobles originaris per la defensa del territori està
provocant l’assassinat pràcticament diari d’activistes de drets humans,
d’advocats de drets humans, de líders per la defensa del territori, desaparicions
forçades, falsos positius, atacs de falsa bandera... actes execrables que els
mass-media del sistema intenten ignorar.
En un món sembrat
de bases militars, de míssils nuclears en peu de guerra, d’armament sofisticat
cada vegada més eficient, què podem esperar dels seus líders polítics? La
deshumanització impera en l’imperi del capitalisme i la tecnociència.
No podem permetre
tanta injustícia, tant de terrorisme democràtic que arruïna, sobretot la majoria pobra del planeta, la naturalesa i
el medi ambient!
No podem permetre
polítics indecents que solament serveixen els interessos de grans empresaris i
banquers!
No podem permetre
que aquesta càfila governativa ens sembre el planeta d’armament de destrucció
massiva en nom de la seguretat! Paranoics!
No podem permetre
que ens observen, ens escolten, ens controlen les 24h. del dia, vivim amenaçats
pel sistema!
No podem permetre
que moren milers d’éssers humans ofegats al mediterrani amb la carta de les
Nacions Unides com a evangeli polític! No podem permetre tantes coses, que mai
no acabaria d’escriure tanta iniquitat democràtica.
Necessitem
reintegrar la confiança a la nostra naturalesa humana, el diàleg, el perdó, la
magnanimitat. necessitem un canvi de percepció de món, una metamorfosi urgent
que ens reintegre a la naturalesa i el cosmos, a la diversitat i el respecte, a
l’amor i la vida.
L’altre, el veí,
no te per què ser l’enemic, no tenim per què desconfiar considerant-lo un
competidor. Per què no pot ser una font de cultura d’on poder beure mútuament? Ni
armes ni soldats, sols la paraula és allò que resol els conflictes humans en un
món civilitzat!
La filosofia
intercultural és pilar de la convivència humana. Ni la economia ni la política
podran salvar el món, sols un canvi antropològic pot sembrar el camí de salvació,
però aquests fills del dimoni que manen del món han eliminat les humanitats de la
Universitat.
Malgrat tot hi ha
una esperança:
Una gran majoria
de la humanitat te sentiments d’estima per la vida, pel canvi cap a la
veritable pau, llibertat i democràcia.
Eixos sentiments
han de cridar en consciència i lluitar desobeint lleis injustes, encara que
pose en perill la pròpia vida.
Sols milers de
milions d’aquestos sentiments en lluita constant podrà salvar, dignificar,
l’ésser humà.