Els
dies passen grisos,
cada
cop més obscurs.
Polítics
caiguts
seuen
amb bàcul de foca les càtedres dels estats,
empudegant el món
amb soflames capitalistes...
fetes realitat.
Els
dies passen grisos,
cada
cop més obscurs.
Sota
els peus del Lucífer
caigueren,
postrats,en plena foscor,
a les golfes d’un Parlament
on maquinar és secret d’estat,
la connivència esdevé democràcia,
el complot transformat llei,
els crims generen progrés
i la indecència és justícia.
Els
dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
cada cop més obscurs.
Una
polseguera mediàtica global
propaga
confusió a l’enteniment,plaga d’ignomínies que tapen realitats.
Ningú no veu fora d’aquesta
illuminati tenebrosa,
gresol del Satanàs.
Els
dies passen grisos,
cada
cop més obscurs.
Milions
d’innocents moren
deixant-los
morir, mentre, els líders del sinistre,
orfes de cor i d’ànima,
anuncien a les tribunes de l’avern
embargaments i bloquejos
a pobles i pobladors
que repudien pactar
amb estos dimonis.
Pactar un món d’explotació i de negoci.
Els
dies passen grisos,
cada
cop més obscurs.
Rates
i serps amb trage i corbata
juramenten
al temple de les corporacionsels seus compromisos,
avalats per fusells i bombes,
en este imperi del mal.
Els
dies passen grisos,
cada
cop més obscurs.
Cada
hora, cada minut, cada instant,
creix
la misèria, mor naturalesa.Milers de milions de pobres
clamen misericòrdia a un cel negre,
infectat, corromput, putrefacte,
que els respon amb verb de miasma:
Haveu sigut oferts en holocaust!
Darrere
la veu, els pocs milionaris,
forniquen
amb els drets humans...tot rient.
Els
dies s’han aturat,
vivim
tenebra perenne.