dijous, 31 de gener del 2019

INFRAPOLÍTICA




Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Polítics caiguts
seuen amb bàcul de foc
a les càtedres dels estats,
empudegant el món
amb soflames capitalistes...
fetes realitat.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Sota els peus del Lucífer
caigueren, postrats,
en plena foscor,
a les golfes d’un Parlament 
on maquinar és secret d’estat,
la connivència esdevé democràcia,
el complot transformat llei,
els crims generen progrés
i la indecència és justícia.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Una polseguera mediàtica global
propaga confusió a l’enteniment,
plaga d’ignomínies que tapen realitats.
Ningú no veu fora d’aquesta 
illuminati tenebrosa,
gresol del Satanàs.   

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Milions d’innocents moren
deixant-los morir, mentre, 
els líders del sinistre,
orfes de cor i d’ànima,
anuncien a les tribunes de l’avern
embargaments i bloquejos
a pobles i pobladors
que repudien pactar
amb estos dimonis.
Pactar un món d’explotació i de negoci.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Rates i serps amb trage i corbata
juramenten al temple de les corporacions
els seus compromisos,
avalats per fusells i bombes,
en este imperi del mal.

Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.

Cada hora, cada minut, cada instant,
creix la misèria, mor naturalesa.
Milers de milions de pobres
clamen misericòrdia a un cel negre,
infectat, corromput, putrefacte,
que els respon amb verb de miasma:
Haveu sigut oferts en holocaust!

Darrere la veu, els pocs milionaris,
forniquen amb els drets humans...
tot rient.

Els dies s’han aturat,
vivim tenebra perenne.