diumenge, 15 de desembre de 2019

L'ÉSSER HUMÀ S'ALLUNYA DE L'HUMÀ


Encara no sent important, hui tot és urgent i ràpid en aquesta carrera desesperada cap a l’absurd d’una meta situada a la línia de fuga d’un futur que mai no arriba.  Ens deixem l’ànima en algun indret del camí incitats per la propaganda política de progrés, de creixement indefinit i prosperitat... esdevenint esclaus del món modern.

 Immediatesa en les transaccions econòmiques, expansió de les mercaderies, robotització de la producció,  individus que es creuen déus i ens diuen el que hem de fer per poder gaudir de “les seues democràcies”: parlar una sola llengua: la dels mercats; professar una sola religió: la dels mercats; respectar una sola llei: la dels mercats; acomplir amb els nostres deures: servir els interessos dels mercats... consumint, contaminant, destruint . Així, el progrés (fora de l’humà), consisteix en la mercantilització i monetització de tot àmbit, de la vida mateixa.




No hi ha productivitat sense explotació, ni competitivitat sense guerres, ni consum sense producte, ni producte sense compres, ni compres febrils sense anuncis, no hi ha ni felicitat ni vida sense capitalisme. És la roda democràtica que trepitja la majoria pobra.

Sí, una ornamentada roda occidental de declaració de drets humans gira indolent trepitjant els miserables, els desnonats, ofegant el crit de desesperació humana.



Oïts sords de lamentació, ulls cecs de realitat, mans assassines de sentiment i d’estima, éssers denigrats per la política econòmica, amargats per la heretada felicitat del deute domèstic, esclaus d’una llibertat infestada de mesures de seguretat per defensar-se dels monstres terroristes assignats pel sistema: governants que implementen prioritàries polítiques socials de lluita contra la pobresa així com el control dels seus propis recursos econòmics. També líders i activistes socials de pobles originaris que són assassinats diàriament en nom de les multinacionals, silenciats per la rastrera, infame i repugnant premsa del capital.



El món ja és en mans de les corporacions administrativa, política i judicialment. Licantrops malalts de ràbia capitalista claven les seues dents, els seus ullals, al coll d’aquells que no volen ser conduits al corral, a eixa cleda global farcida de borregos de dos potes que mengen tota herba que els tiren ignorant les conseqüències.

L’esgotament dels recursos naturals crida a la porta d’aquell “toilette” mentre els seus borregos caguen feliços merda de democràcia, merda de llibertat i  merda de qualitat de vida i estat de benestar, empudegant i asfixiant tres quartes parts d’una humanitat oblidada.



Ara mateix, uns quants d’eixos homes-llop, es maten entre ells pel control dels recursos, pel control del món. Blinden els seus interessos econòmics mitjançant normatives i lleis que xafiguen impunement pobles i drets humans... Ah! Polítics, fills de Satanàs, que entreu per les portes giratòries al club del capital! Abans heu traït la vostra societat servint apassionadament els desitjos d’aquests indesitjables exercint de ca Cèrbers als parlaments del món, deixant entrar els seus “lobbies” i impedint portar a terme polítiques de justícia social.



Les democràcies perden la seua essència.



Som a fosques. Els exèrcits capitalistes disparen contra tot far, contra tota llum que puga orientar i guiar consciències cap a la integritat de valors humans. Ells tenen tot  poder, tota  autoritat, és difícil mantenir encesa una mínima espurna didàctica de responsabilitat social davant els drets de pobles, les cultures i la naturalesa. És tràgic no poder exercir una política d’obertura i elevació de ments que porte a un canvi de visió de món en les persones... tràgic.



Aquesta lluita de partits conqueridors de poder en nom del capitalisme, capitanejada per ganduls, incompetents i corruptes, enfronta la societat, arruïna la vida de l’ésser, contamina i extermina tot àmbit alhora que finança cimeres contra el canvi climàtic.



Què podem esperar, doncs, d’aquest “predi-mundi” estèril on pasturen borregos tecnològics aïllats de la persona i el món?



Despullats de sentiment, negligit l’esperit, sols regeix el cos, la imatge, la façana, l’individu concupiscent: és l’axioma d’aquesta civilització financera de la humanitat,  potser l’última.



Tot tenia un límit, el planeta també:  l’ésser humà s’allunyà de l’humà.

Cap comentari: