Segueix avant amb esperança i confiança.
Perquè l’esperança és del present, sempre hem de mantenir-nos dempeus succeïsca
el que succeïsca, i per això és necessari resignar-nos a sofrir les diverses influències
d'aquesta vida de colors tan variats, és així com aprenem a polaritzar-les en
positiu amb aquesta immanent fortalesa de l’esperit humà. Digues-li a això
"lleugeresa" i, en cert mode tindràs raó, perquè les flors i els
colors no són més que àtoms que res no pesen en l'aire, però eixa lleugeresa és
una part inherent de la nostra naturalesa humana, la qual, sense ella,
sucumbiria baix el pes del temps.
Mentre siguem en aquest món, necessitem gaudir
amb ell i amb tot el que ens oferix i fructifica a través de l’estima humana.
La convicció per la qual aquesta vida finita no és més que el camí que ens porta
a un fi més elevat, no ha d’impedir-nos gaudir-la i, veritablement, així hem d’actuar,
perquè sense ella la nostra energia d'acció ens faltaria completament.
Cap injustícia, desgràcia o sofriment, per
dolent i penós que siga per nosaltres, no ha de ser considerat com un obstacle
condemnatori perpetu que ens subjuga i ens impedisca poder viure amb plenitud
el dia a dia, no ha d'obligar-nos a deixar d'acomplir amb la nostra obligació
davant la vida. Així, aprenem que sols la lluita diària pot vèncer les
adversitats, doncs, per ella, descobrim amagats valors que ens porten a la
convicció per la qual, indubtablement, l'amor
també és lleuger, però necessàriament poderós, transcendent i immortal, i per
aquesta raó sempre s’acompleix el desig de l’últim criteri de qui te una
consciència pura: la felicitat del perdó, de la justícia i de la pau eterna.
Perquè l’eternitat també és del present.