divendres, 24 d’abril del 2020

7000 MILIONS O EL MÓN SE'N VA A LA MERDA


                                      


                     Les coses no van bé, de fa temps... 6.000 anys? L’ésser humà sempre ha buscat el camí de la felicitat, però sorgeix un problema cap a la seua consecució: equivocar-se de missatge i d’actitud.

Hem conquerit allò que creiem essencial per la nostra civilització transgredint la llei del “karma”( principi inherent al nostre ésser), intentant assolir el nostre estat de benestar en detriment de més de mitja humanitat.



Les colonitzacions i les guerres, l’explotació fins més enllà dels límits de la naturalesa... tota aquesta violència, tot aquest trencament dels ritmes sagrats de l’existència , ve arrossegat per aquest secular discurs del progrés i del modern.



1 de Maig de 1954. Atol de Bikini. Detonen bomba nuclear de 15 milions de tones, 1.000 vegades més potent que Hiroshima i Nagasaki. Contaminen i destrossen la vida marina, animals, vegetació. Els natius foren desplaçats i hui continua contaminat.



25 de Juliol de 1958. Pol Sud. Exploten bombes atòmiques a 19.000 mts. d’alçada, 200 milions de graus, ones expansives de 250.000 Km/h. Destrueixen 27 milions de Km2 de capa d’ozó.

Els residus nuclears de les 67 bombes llançades “en secret” entre 1946-58, són a un cementeri de formigó amb 73.000 m. cúbics de terra contaminada y badalls al sostre. 223.000 bidons de residus nuclears han sigut  llançats als oceans fins 1982, molts d’ells tenen fugues. Els països responsables es desentenen mentre  Fukushima continua vessant residus radioactius a l’oceà.



Quasi 15.000 armes nuclears hi ha al món, el 92% d’elles en mans de 9 països que s’han negat a signar el tractat de no proliferació d’armament nuclear aprovat per l’ONU.



El món ha patit més de 2.649 explosions atòmiques. En nom de què?



Però no són els països sinó els seus mandataris qui actuen així a partir d’una visió de món basada en la “posició de domini”.




Segles de llenguatge violent han estructurat imperis, reialmes, nacions a la conquesta dels recursos naturals,  imposant models econòmics i culturals. Les democràcies modernes són resultat de tot aquest afer que està abocant el món  a la seua ruïna. Contaminació, espoliació, explotació i extermini d’espècies en nom del negoci capitalista i la seua creixent macroeconomia, són actes terroristes i crims de lesa humanitat dirigits per uns pocs individus que acumulen el 90% de la riquesa mundial, provocant el canvi climàtic responsable dels mals del món. 



No són democràcies, són “partitocràcies” al servei de grans corporacions que amenacen el planeta. No són els països subdesenvolupats, ni els pobles indígenes ni els milers de milions de persones que habitem el món, responsables de l’actual situació de emergència ecològica i humana.



La pregunta és: fins on són capaços d’arribar estos criminals sociòpates que manen del món?



El mateix que el déu Zeus es disfressava per enganyar les seues víctimes i eixir-se’n amb la seua, aquesta estirp de desangelats utilitza els seus mitjans de comunicació per convèncer-nos del respecte i consideració amb que les seues multinacionals exploten els recursos naturals per proporcionar-nos energia i tecnologia. Sols d’aquesta manera poden mantenir el seu domini sobre la resta de mortals sotmesos al “software” de comportament social que van imposant... Xina, EEUU? Què ens importa aquesta disputa per la hegemonia mundial si les víctimes tecnològiques son sempre les mateixes?  Però, si deriva en una guerra mundial sí que ens importa.



En algunes famílies veiem germans enfrontats, arribant a odiar-se de per vida a partir d’una disputa per l’herència. Així, l’herència pel control del petroli ja està establerta, resultat de la lluita i victòria dels seus beneficiaris. Tanmateix, l’herència per l’imperi del 5G resta en disputa, la família del poder capitalista torna a barallar-se. Cap d’ells no s’ha desfet de l’armament nuclear.



Arriba el Covid19 (qui creu que ha sorgit de manera natural?). Els estats mobilitzen  militars i policies que multen, inclús agredeixen aquells que transgredeixen l’estat de confinament, fins i tot envien motos, autos i helicòpters per detenir  “una persona” que pren el sol enmig d’una solitària platja deserta. Els drons vigilen ciutats, mar i muntanyes. Tanmateix, no són “estats totalitaris” que imposen aquestes mesures sinó democràcies (segons accepció de l’acadèmia de mercat capitalista). La pel·lícula experimental te títol:  “La por”.



Hi ha uns pocs individus a l’àpex de la piràmide que, invisibles com virus, tenen un poder inimaginable per a milions de persones. Capaços de crear greus problemes per resoldre’ls més tard instrumentalitzant la voluntat humana com a ferramenta futura pels seus plans de domini, estos subjectes posseeixen armament d’última generació tecnològica mai somniada per ningú i tenen a les seues mans la supremacia quàntica. Bateries quasi inesgotables que s’auto recarreguen del mateix aire, donen vida a Cíborgs (robots humans) amb intel·ligència artificial autònoma capaços de pensar (sense sentiments), inclús de fabricar autònomament altres Cíborgs.

Sabeu què significa açò en un món envoltat i interconnectat a través de milers de satèl·lits? Desenes de trilions de bits d’informació que corre per tota la xarxa d’internet són a l’abast de Cíborgs i computadores en qüestió de mil·lèsimes de segon. Sabeu què estic diguent?  



D’altra banda, desenes de milions de ments “fregides” per les ones electromagnètiques de mòbils i wifis, idiotitzades pels “programes-fem de TV”  i manipulades per la propaganda capitalista dels mass-media, sols es preocupen d’allò que podran comprar a final de mes o de competir pel nivell de concupiscència mentre circulen per les vies pecuàries tecnològiques.   



Pensar, reflexionar, meditar, criteri propi... no interessa al “sistema”. Ens controlaran amb els mòbils, amb xips inserits a la pell... ah, bé! Retiraran el diner físic i sols circularà diner electrònic... ah, bé! Sabran on som, què comprem, què mengem, què fem a casa, fins i tot, què pensem... ah, bé! La robotització i el internet de les coses acabaran amb milions de treballadors... ah, bé! Per a l’elit capitalista sobrem la meitat de la població mundial... ah, bé!



S’han atrevit a destrossar amb bombes atòmiques el medi ambient i les formes de vida. S’han atrevit a exterminar pobles, animals i vegetals; contaminar rius, cel, muntanyes, boscos i el mateix sòl. S’han atrevit a mentir (continuen mentint) i enverinar l’opinió pública per assassinar centenars de milers de persones innocents amb “guerres democràtiques”.

Ara s’atreveixen a dir públicament que els nostres iaios viuen massa anys i són una amenaça per l’economia. I ens ve la pandèmia.

Mai en la historia de la humanitat  s’havia arribat tan lluny per la conquesta del poder, el diner i el control social.



Vivim amenaçats per part d’una minoria demoníaca multimilionària que, en uns 10-15 anys, establirà un nou ordre mundial on viurem dirigits per Cíborgs que ens jutjaran i sentenciaran immediatament enmig del carrer.



La llibertat humana,  hui limitada, demà quedarà en funció de les màquines.



Hem de trencar aquest cristall difuminat que projecta una realitat virtual i ens aïlla de les converses i les súpliques de justícia de la resta del món. Més de 7.000 milions de persones estem obligats a debat per exposar aquesta amenaça imminent i actuar ràpida i urgentment.



Hem d’obrir la ment i fer-nos dissidents d’aquest sistema per transformar-lo en un món de llibertat i de pau, de justícia social i solidaritat, de diversitat i d’unió, de naturalesa i esperit humà.



Qui pot encetar aquest repte necessari? Si que es pot!