Voldria agafar la
llunyania
d’aquells dies i
fer-los presents,
ara mateix!
Viure la pretèrita
realitat
d’aquella jovent
experiència,
quan la llum del
meu ésser
il·luminava nits que
exploraven l’amor
i dies d’eterna il·lusió
entre rialles d’amics
perduts.
La força i la flama
cremaven aquells dies
sense adonar-me...
hui no queda
res,
sols un record.
Voldria agafar la
llunyania
d’aquells dies i
fer-los presents,
ara mateix!
Però el vent s’emportà
aquell fum
de llibertats i desitjos,
de gosadia i
felicitat...
tot allò...
sols un record.