... I ara, estimats ciutadans, us demane i suplique a tots i totes per igual que escolteu amb atenció l’apologia que del matrimoni entre HOMOSEXUALS I LESBIANES, amb el permís de la poetessa Safo, de Lesbos, faré.
Quí de vosaltres no te un amic/amiga, company/companya homosexual o lesbiana? Quí de vosaltres, ara i aquí, pot dir que les seues relacions conjugals son conseqüència d’una conducta anòmala que desemboca en la depravació?... Ningú? Doncs amb aquestos qualificatius s’expressen els representants catòlics respecte aquestes persones que, a més a més, consideren nocives per la societat i abjectes pel be comú.
Pepèrides, el de mostatxo marcial, s’autoproclama valedor representant de la causa pel dogma de la fe i incoa un recurs als tribunals contra la llei de matrimonis homosexuals defensada pel meu amic Sapatòsteles, el de cor obert.
Doncs be, advertiu, ciutadans, que ja hi han jutges que proclamen la ilegalitat d’aquestes unions matrimonials al·ludint a la mateixa llei. Paradoxa sublim! Oh Soló! Legislador per antonomàsia, instaurador del règim democràtic! Tu, homosexual amic del poble, digueres que la llei era menester fora sobirana, per això la seua promulgació l'establix el poble, car el poble, hereu del siment d’Heràclit, canvia d’hàbits, de rutina, de pràctica, de convicció, d’experiència... Fluïx, evoluciona constantment en perenne metamorfòsi cap a la superació humana.
Sapatòsteles és progressista i el poble ha parlat, ha legislat, però, fixeu-se! Adoneu-se’n de la ressistència al canvi per part dels tradicionalistes! Observeu com reaccionen i per tant son reaccionaris aquells que es creuen depositaris de la veritat absoluta, una veritat centre de gravetat del dogma, de la creença, de la doctrina que Pepèrides proclama convençut com a únic ideal de vida a seguir, doncs la seua gènesi és sagrada: Opus Dei.
Aixì ells diuen que Déu diu que el matrimoni és sagrat amb este missatge: “sigueu fecunds i multipliqueu-vos”. I jo us dic, ciutadans del dem d’Artemisió, que aquell que va crear a Déu des del “no res” a l’existència, probablement i a conseqüència dels tediosos i bèlics enfrontaments que procuren les diferents franquícies religioses i comercials que porten el seu nom sembrades arreu del món, probablement, dic, continuarem sense saber qui és, aixì, jo em quede amb els meus Déus que son més democràtics i representen virtuts humanes, en tant que ells poden continuar reclamant la fe de tots vosaltres, car aquell que desitge ser enganyat que siga enganyat!
Però, dignes ciutadans, adoneu-se’n que cadascú de vosaltres sou l’amor, la veritat i la vida... Penseu! No tingueu el propòsit de pensar el menys possible, que això és la voluntat i l’estratègia d’alguns polítics indignes. Penseu doncs i tingueu fe en vosaltres mateixos, tingueu fe amb els vostres sentiments d’estima, d’amistat, de tendresa, de respecte, de sinceritat cap els demés, i no feu cas d’aquells que sent jutges, líders espirituals o líders polítics, intenten, en nom dels seus rancis axiomes, controlar moralment allò que en vosaltres és lliure i és pur amb tot àmbit de relació humana.
Des d’aquí jo dic a Pepèrides, el de bigot marcial, i als seus assentidors, cures i jutges reaccionaris, que els homosexuals i les lesbianes son èssers humans amb el mateix amor a la vida que puguem tenir qualsevol de nosaltres, amb el mateix goig de viure el plaer del sexe que qualsevol de nosaltres, amb el mateix afany d’amor cap els seus amadors que qualsevol de nosaltres i just és que ja, després de tants segles, gaudisquen dels mateixos drets que qualsevol de nosaltres.
Quin mal, volguts ciutadans, pot generar allò que s’unix per amor, allò que sorgix fruït d’un noble sentiment d’estima?
Penseu! Us ho torne a repetir, penseu i us adonareu que som, no tant en un conflicte innecessari i absurd com d’idees sectàries, perquè, ni s’acaba el món ni tampoc la família tradicional es veu amenaçada, car si en els temps de l’ínclit Plató el gran Zeus s’ocupà que entre els homes hi hagués atracció sexual perquè consumaren la sacietat d’eixa unió, cosa tolerada en aquella societat, signe de sensibilitat i d’un ànim noble segons Esquines... Si llavors, dic, no s’acabà el món, crec que ara tampoc.
Penseu, pel gos!
