L'ARCÀDIA

Quan et canses de civilització, allunyat d'allò pel que vius, doncs segur que no et fa feliç perquè no t'obri l'estima.

Jo faré despertar la sobrietat i la senzillesa, valors immanents a la vida, en tu, i gaudiràs del moment...

Llavors, vindràs amb mi allà on el sol no crema,
on floreja l'eterna primavera, l'eterna joventut,
on la pau ompli l'espai i l'harmonia es fa present.

No sabràs de les propietats, ni de la pobresa, ni de l'odi ni de les guerres,
perdràs el concepte del temps... tu seràs temps!...
i així, amb una innocent maduresa de valors,
començaràs aquesta nova plenitud de vida
en una terra on els arbres ofereixen els seus fruïts tot l'any
i les criatures son inconscientment conscients de la concòrdia amb tot.

Desplegaràs lliurement totes les teues virtuts humanes
i aleshores compredràs la idea de felicitat...
Observa l'amor com et fa viure l'Eternitat!

I quan tornes al teu món, una causa en tu perdurarà,
aprofundiràs en ells i ho voràs tot d'una altra manera: la terra, la natura, les criatures...
te n'adonaràs que aquest model de progrés s'allunya de tots ells
i tu t'aturaràs sobtadament...

Per fi sabràs qui s'equivoca, gràcies d'haver viscut un instant
en l'Edat D'or!