Més val viure en la ignorància de les coses que en la seva sapiència, no vull explicacions! Per a què? Almenys, en pretèrits temps, la innocència acompanyava el respecte i l’admiració. Desprès milers de anys d'harmonia i comunió, mireu en sols quaranta quanta destrossa!... Beneïts siguen aquells que han arribat a la suprema ignorància!
Però, no tenim remei! Creiem que hem arribat a la meta quant ni tan sols sabem quin és el punt de partida, sense forts ciments sucumbeix tot, sense principi... Mal final, mals principis!
Tenim constitucions, estatuts, lleis, legislació, codis, reglaments, normes que organitzen les societats, tanmateix, encara no hem aprés el significat i la finalitat que té la vida per nosaltres.
Paradoxes humanes, pobres mortals!
