“A tots aquells i aquelles que treballen i lluiten de cor per la dignitat i la justícia social i reben humiliació i injustícia per part d’aquest infame model institucional de democràcia capitalista farcit de lleis, normes, reglaments amb el seu corresponent despotisme governamental i mediàtic. Malauradament, també cal dir que de vegades la societat no es mereix ni un minut de dedicació d’aquestes grans persones”
Aniré a buscar-te paraules fora d’aquest insult.
Aquesta bondat que no troba camins d’acollida,
aquest noble art d’espontaneïtat humana
absent d’ulls de contemplació i esguard.
Aquest sentiment que obra l'estima
destruït per la ignomínia i l'odi...
estima que exhaureix per no deixar-te viure...
i la vida és estima!
Puresa d’un caràcter condemnat per l’enveja
d'aquesta indiferència a la sublim sensibilitat.
Tu, instant que representes allò Magnànim,
testimoni perenne del sentit de l’existència,
tresor d’un demà de generacions alienes...
eres Amor i Temps, Eternitat!
A fora d’aquest ultratge
trepitjaré el camí perdut per arribar a ell,
i allí, davant aquell egregi lloc oblidat,
pouaré les paraules que la desuetud va proscriure
per clamar amb elles, farcit de plenitud,
a les Consciències de la Justícia
fent redimir aquesta humana obscuritat.
Aniré a buscar les paraules fora d’aquest insult!
