El temps de silenci, les privacions, la misèria i la humiliació: eixe terrible dolor que patiren durant molts anys aquelles mares i dones d'aquells lluitadors constitucionals que més mai no tornaren a les seues cases, em fan avui testimoni d'una dignitat perduda. Soc aquí per recuperar eixa dignitat, per recuperar eixa memòria, per recuperar una causa que és la meua causa!
Aquella guerra la començaren ells, aquells militars cruels, aquella dreta intolerant, aquella violència extrema que callava amb un tir a qui no pensava igual que ells. El company Indalecio Prieto deia: No imiteu eixa conducta! Us ho pregue! Us ho suplique! Davant la crueltat aliena, la pietat nostra... davant els excessos de l'enemic... la vostra benevolència generosa... No els imiteu!
Avui la dreta encara es nega a reconéixer que el franquisme és una pàgina negra en la nostra història humiliant la memòria d'aquells que alçaren per darrera vegada les seues mans ensagnades en nom de la pau, la justicia i la llibertat, en nom de la democràcia. Aquesta postura és un missatge per mi, un missatge que m'impulsa a seguir lluitant infatigablement pels ideals que avui intentem honrar.
“La vida, diu Goethe, per a tots nosaltres és sofrir. Estalviem als morts el reprotxes. No son els seus fracassos ni els seus sofriments el que ens deuen preocupar, sinó les seues obres”.
Jo vull reprendre la memòria dels seus actes, de les seues obres, i continuar davant la vida proclamant, amb orgull, la seua veu, que és la meua… però no la de tots eixos golfos i pocavergonyes que s'han acomodat en la política i que són un descrèdit i un oprobi a la seua memòria, a la democràcia i al seu concepte humanístic.
Salut i república!
Aquella guerra la començaren ells, aquells militars cruels, aquella dreta intolerant, aquella violència extrema que callava amb un tir a qui no pensava igual que ells. El company Indalecio Prieto deia: No imiteu eixa conducta! Us ho pregue! Us ho suplique! Davant la crueltat aliena, la pietat nostra... davant els excessos de l'enemic... la vostra benevolència generosa... No els imiteu!
Avui la dreta encara es nega a reconéixer que el franquisme és una pàgina negra en la nostra història humiliant la memòria d'aquells que alçaren per darrera vegada les seues mans ensagnades en nom de la pau, la justicia i la llibertat, en nom de la democràcia. Aquesta postura és un missatge per mi, un missatge que m'impulsa a seguir lluitant infatigablement pels ideals que avui intentem honrar.
“La vida, diu Goethe, per a tots nosaltres és sofrir. Estalviem als morts el reprotxes. No son els seus fracassos ni els seus sofriments el que ens deuen preocupar, sinó les seues obres”.
Jo vull reprendre la memòria dels seus actes, de les seues obres, i continuar davant la vida proclamant, amb orgull, la seua veu, que és la meua… però no la de tots eixos golfos i pocavergonyes que s'han acomodat en la política i que són un descrèdit i un oprobi a la seua memòria, a la democràcia i al seu concepte humanístic.
Salut i república!
