El vent i les tempestes no trenquen el jonc del camí, doncs aquest, humilment doblega i ho deixa passar. El vell camí no el desfà el pas del temps, sinó el temps que passa sense fer ús d'ell. Tanmateix, a molts que no estimen aquesta terra, els molesten llurs joncs autòctons, i amb les seues traïdores i renegades mans, intenten arrancar-los de soca i arrel per poder trepitjar el seu hàbitat en nom de la “unidad”, del progrés, la prosperitat i el bé comú. Però eixe bé comú no és la suma dels bens particulars de cada individu de la mateixa manera que la democràcia ja no és el poder del poble sinó d'uns quants que diuen representar-lo, nosaltres els donem l'autoritat i ells regeixen un poder “personal” que trepitja les nostres pretensions (potser ja ho deia Kant: la democràcia és el camí cap el despotisme). Com podrem retornar-lo a la col.lectivitat, companys?El meu poble viu sense política perquè la meua cultura ha esdevingut folklore. Quatre incompetents que s'anomenen polítics, especialistes en anestesiar la nostra identitat encanudint en els seus acomodats i remunerats sofàs institucionals, assassinen la meua Nació en nom d'un estat en avançat grau de monoculturalitat i uniformitat. Potser saben que Nació, cultura i política són inseparables? Sols tinc una certesa: no tenen clar el concepte d'estat, de Nació ni de cultura, és evident... i trist.
La seua mediocritat ha fet dels meus sentiments d'estima el seu negoci: quinze anys de destrucció del territori en el qual viu el meu poble... i ara patim aquesta ruïna!
Canalles, pocavergonyes, ganduls, pretensiosos i envanits "trepes" del protagonisme egocentrista, semblen els nous "llumeneres" democràtics que governen els nostres pobles, tot emparats per una abstracta llei que els concedeix el temps suficient per consumar els interessos d'uns quants cacics en nom de l'expansió capitalista del sistema. Són aquestos els que fan de l'activitat política un acte plenament humà? A quin punt de degeneració i descrèdit ha arribat la política? Què podem esperar d'uns subjectes que no respecten l'aspecte ètic ni l'espai humà, territorial o mediambiental? Quin será el camp conceptual de la seua activitat?
Però la meua Nació és òrfena de polítics, ho torne a dir. Aquestos que així s'autoanomenen treballen per a un estat de partits "turnantes" que, quan convé, qual núvols grisos, s'ajunten per provocar vent i tempestes sobre els joncs i els camins de les Nacions en nom d'una pau i llibertat desarrelada per centrípeta... "y claman sin cesar: ¡Viva la democracia!"
En un món on ja els estats no controlen l'economia, on la tecnocràcia mana de la política sent el negoci l'única ideologia que reconeix aquesta, què queda de funció política? Potser ofegar els seus pobles per crear un estat fort en nom d'un mercat mundial, d'una única administració burocràtica, d'una moneda única, d'una educació també uniforme... Un nou imperi europeu? Crec que anem per mal camí... motivant conflictes.
Els pobles del món han de desenvolupar la política que els és inherent amb tota llibertat. Les cultures inventen el món, l'enriqueixen i l'embelleixen amb el seu geni en nom de la diversitat. Sols respectant-les i escoltant-les per aprendre mútuament podrem capgirar la situació del planeta, aleshores ens podrem anomenar persones en convivència i en plenitud de llibertat.
Jo sóc jonc i sóc camí, ningú no em traurà dels meus arrels, la meua llengua és viva amb mi i per mi… això és el que demane als “meus” polítics: que siguen ells mateixos, que tinguen… dignitat!
Si, ja ho sé: sempre hi haurà algú que trobe malament aquest article. Què li hem de fer!
