Va ser un instant d'esperança…
Aquell xicotet resplendor,
aquella llunyana claredat
sembla que venia cap a mi,
on soc, en aquest negre túnel…
Necessitava creure, confiar!
Em va oferir un got d'aigua
i se'n va anar de seguida...
L'esquena del seu món
on soc, en aquest negre túnel…
Necessitava creure, confiar!
Em va oferir un got d'aigua
i se'n va anar de seguida...
L'esquena del seu món
crea aquest meu desert,
origen i testimoni
dels seus èxits democràtics.
Si, aquella claror s’esvania
arrossegant-me l’ànima
Si, aquella claror s’esvania
arrossegant-me l’ànima
al desesper… Altra vegada!
Aquell fil de llum no s’acostava,
sinó s’allunyava victoriós
Aquell fil de llum no s’acostava,
sinó s’allunyava victoriós
trepitjant les nostres riqueses,
explotades, aniquilades,
deixant-me la nit
que visc a les palpentes,
amagant la tragèdia que provoca,
súmmum de la vergonya humana...
Sí, sols va ser un instant d'esperança.
