Sentir en la nostra ànima el dolor i la pena que representa la devastació que sofreix el medi natural, manifesta estar integrat en la naturalesa.
Ficar-se en la pell de més de la meitat d’una humanitat desheretada, explotada, abandonada, víctima mortal del nostre progrés, i actuar, és tenir consciència política, dimensió humana.
És per esta causa que puc afirmar i afirme viure un món captiu d’una crisi econòmica, social, cultural, ecològica i espiritual terminant i terminal en tant continue governat per delinqüents i terroristes legals, en tant no s’evidencie una metamorfosi en la conducta humana capaç de generar aquest amor per la vida, aquest ànim, aquesta voluntat que força ens desconnecte d’aquest sistema capitalista "lucroteista".
Així, en esta vida que m’ha segut donada i participada, visc la “realitat” expressant sentiments que no troben acollida per impertinents, però, almenys, és el meu esperit que troba la pau dintre aquesta societat fraudulentament democràtica, tecnòcrata i deshumanitzada en mans del proxenetisme polític.
Em sent allunyat, isolat, evadit, dimitit d’esta monetitzada societat: sóc d'aquest món però no estic amb ell.
