Benvolguts conciutadans:
Jo, La Llei , a tots aquells i aquelles que hagen de ser elegits com a membres en una de les meues meses electorals, els faré saber:
"D'acord amb la meua vigent Llei Orgànica del Règim Electoral General i en compliment del que indiquen els articles 26 i 27 de la mateixa, ha estat vostè designat per formar part de la mesa electoral. La condició de membre de la Mesa Electoral té caràcter obligatori. Si tingués excusa, justificada documentalment, que li impedís l’acceptació del càrrec, disposarà de 7 dies per presentar la corresponent al · legació davant aquesta junta. En el cas que deixe de concórrer a exercir les seves funcions, les abandone sense causa legítima o incomplesca sense causa justificada les obligacions d'excusa o avís que imposo Jo, la Llei Orgànicala Llei "
Assignant-me el deure d'interpretar la meua pròpia legislació, vull, puc i he de posar en coneixement de totes i tots els ciutadans susdit aclariment:
La condició d'obligada assistència a una taula electoral obeeix al caràcter sagrat del vot ciutadà, la qual manifestació democràtica està per sobre de la sobirania individual, expressió d'identitat, consciència o llibertat individual. ¡S'ha d'anar per collons! Ho dic Jo, La Llei. I tan transcendental és el seu perfecte funcionament que, en cas de conflicte de vots, Jo, La Llei , concedeixo fins a cinc dies per solucionar aquest recompte.
No obstant això, tenint en compte que l'àmbit o camp en el qual es desenvolupa el conjunt de normes, símbols, principis, mitjans i actes, és a dir, l'art i la ciència de gestionar la vida pública en Pro del bé comú a través de la política, i que el referit camp ha estat convenientment transformat en pleta pública; que les seues vies pecuàries desemboquen en els pessebres del consumisme salvatge; que la primordial reposició d'aquests pessebres depenen de l'ordeno i comandament d'una jerarquia instituïda per multinacionals, bancs, empresaris i mitjans de comunicació; tenint en compte que no pot haver pau sense exèrcits, ni democràcia sense tecnocràcia, ni tecnocràcia sense beneficis econòmics, ni economia sense mercats ni societat de consum, ni estat del benestar sense tot això, Jo, La Llei , he determinat que siga la classe política qui s'encarregue del manteniment del "sistema" sota aquestes premisses:
"Els diners són axioma de tota ideologia". "Tota entitat planetària ha de ser considerada objecte d'explotació i negoci". "L'ètica, la moral, la dignitat, l'honestedat i tota actitud guiada per la consciència humana, ha de ser controlada en funció dels interessos del sistema democràtic-capitalista".
Jo, La Llei , dic: Primer, els diners, el mercat i el capital; segon, el benefici dels meu empresariat i tercer, la resta de mortals.
Per tot això, queden justificades aquestes mocions de censura on "teòricament" s’usurpa el vot ciutadà o desacredita la democràcia en tant queden fora de perill els interessos d'empresaris que hagen jurat davant mi, La Llei , fidelitat i servilisme al sistema democràtic-capitalista.
Queden així també, justificats les següents conductes dels seus pròcers:
* Polítics trànsfugues pagats per empresaris del sistema que, encara que no els haga votat ningú i no representin cap porció de ciutadania, Jo, La Llei , els cohoneste dotant-los de veu, vot i pecuniària en qualsevol Consistori on s'hagen atrevit a posar en perill la política del capital, sent per això necessari tal "mecanisme" democràtic anomenat "moció de censura".
* La “donació” econòmica en forma de col·laboració o patrocinis a mitjans de comunicació per part d’empresaris perquè "glorifiquin" governs trànsfugues sorgits de la sedició en nom del capital, alhora que condemnen, humilien i deshonren a tots aquells culpables de dirigir polítiques amb dimensió humana.
* L'eterna dilació, per part de fiscals i jutges, de dictàmens que de la seva resolució poguessen sorgir dubtes que perjudicaren les normes del sistema democràtic-capitalista, així com l'arxiu immediat de querelles o denúncies a qualsevol polític acòlit al sistema.
* L'exempció de qualsevol responsabilitat derivada de la "paraula" del polític@, ja que aquesta només té la comesa d’infondre esperança a través de les “asnals” orelles d'un “vulgus” que res no podrà esperar que no siga treballar, consumir i viure sota el model d’usos establert pel sistema.
* Les mentides, la blasfèmia, aquestes desenes de promeses abocades per líders polítics no mai complides, no seran sancionades per mi, La Llei , en tant servisquen amb altres menesters els interessos del capital, tot a costa de mofar-se del sentiment de les persones.
* La referència política a la "economia sostenible", "lluita contra el canvi climàtic", "lluita contra la corrupció", "defensa dels drets humans", "igualtat", "llibertat", "futur", "competitivitat", "productivitat", "producció", "expansió", "globalització", "mercats", "societat de consum", "bé comú", "qualitat de vida", "interès general" ... paraules exclusives i ineludibles en qualsevol discurs polític dirigit a la "res de la pleta", seran de vital importància per ornamentar l'ideal i pragmàtica capitalista.
* Les pallisses i maltractaments per part d’agents de l’ordre públic a elements aniti-sitema, doncs, davant els insults o protestes sense violència dirigits a qualsevol representant o institució democràtica del sistema, han de ser portats reus, sancionats i empresonats. Jo, La Llei , exigeixo respecte.
Així doncs, Jo, La Llei , sabent que cada dia moren al món més de 25.000 persones de fam, set o malalties, que els recursos naturals estan al límit, que cada any s'exterminen centenars d'espècies, pobles i cultures; conscient de la contaminació i el canvi climàtic, del terrorisme d'estat i la transgressió dels drets humans, sobretot en pobles originaris ... Jo, La Llei , he de dir que cal que així es continue, fins i tot amb més afany a través de la globalització i les multinacionals, si volem lluitar contra la nostra particular crisi, si anhelem recuperar el creixement i l'estat del benestar.
Jo, La Llei , defensaré i protegiré el sistema, per això, el 20N haureu d'anar a votar. I sàpigueu tots aquells i aquelles que han gosat enfrontar-se a Mi negant-se a complir amb la seva obligació de col·laborar participant en una taula electoral en Pro del vot sagrat de la ciutadania, que cauré sobre vosaltres sense pietat ... Damunt que us done 62,61 eurets! ¡Antisistemes! ¡Feixistes!
Assabenteu-se d’una vegada: aquesta és la civilització de la Llei i no de la Justícia.
¡Voteu, Estúpids!
