Molts consideren la misèria i la fam lacres llunyanes que no ens afecten per a res, problemes crònics pertanyents a països del “tercer món”. Algunes imatges de TV mostrant el drama humanitari d’aquelles persones corfereix profundament, però sols ens afecta l’instant permès per la quotidianitat.
Tanmateix, tot està connectat i no hem volgut adonar-nos-en: tercer món? Sols hi ha un món!
Cada pensament, cada acció nostra adreçada als éssers vius o la naturalesa, repercuteix conseqüentment en la resta del món. És la visió global que mai no ha tingut la política occidental. No podem anar bé quan més de mig món viu miserablement o quan l’extermini d’espècies , l’agressió al medi i la contaminació són actes inevitables i propis del nostre “mite” o manera de vorer, entendre i habitar el món.
El País Valencià, model (segons el PP) fins fa poc temps de prosperitat, democràcia, progrés i modernitat, procurat per la febre d’un formigó que ha destrossat l’agricultura, bona part de la indústria i del patrimoni natural i pel qual s’han enriquit uns pocs, avui sofreix el resultat de les seues polítiques: un continu augment de persones desheretades que han de demanar ajuda per poder menjar o lloc on poder passar la nit.
A les comarques alacantines hi han més de 40.000 persones víctimes de la pobresa extrema i més de 415.000 pobres. Sols cal eixir als nostres carrers per ser testimonis d’aquesta injustícia social. Fiquem-nos en el lloc d’aquestes persones i reflexionem quines són les raons que condueixen a tan cruel situació a casa nostra... i al món.
Però, és difícil sentir-se corresponsable d’aquestes injustícies quan l’èxit “econòmic” de les nostres polítiques obliga a amagar aquesta necessària i criminal realitat, per aquesta causa és atacat l’esperit humà fomentant la competitivitat, la individualitat i l’egoisme dia a dia, minut a minut.
Com doncs, hem “d’aturar el temps” per reflexionar quan el temps és diner i s’ha “d’aprofitar”? Aprofitar! (com si fos un objecte) En favor de què, de qui?
Segurament hauré transgredit les normes del “sistema” aturant el temps per escriure aquestes paraules, sóc un indesitjable! però per un moment puc sentir la pau i la llibertat d’expressar el que sento... i de pensar el que ens espera si no hi ha un canvi radical y urgent del “sistema”.
