Som a un dels ports més antics i importants de la Mediterrània des dels temps de Sertori: militar, comercial, pesquer, internacional.
Amb unes 50 barques i vora un miler de persones vinculades a la indústria pesquera, el port de Dénia i els deniers han estat units social, cultural, comercial i mediambientalment gaudint-lo fins poc més enllà de l’any 1982, quan la Generalitat se’n fa gestora dels afers portuaris.
Avui sols resten 12 ó 14 barques de pesca amuntegades a un racó del port (els mariners tampoc poden sobreviure amb el cost del gasoil, els nous requisits tecnològics, controls i inspeccions als quals estan sotmesos d’una manera asfixiant per part la Generalitat. Pretenen acabar amb la pesca el mateix que han fet amb l’agricultura? Dos edificis horribles sorgits de la usurpació marina atempten contra tota intuïció d’una façana marítima d’integració amb el medi; més de 1400 amarratges han envaït un port ja segrestat per iots d’esbarjo que no deixen vorer la mar.
A més a més, front l’antic edifici de la llotja, s’està “alçant” un pantalà per a “megayates” de fins a 60 m . d’eslora.
A la ciutat i als seus pobladors els ha estat intervingut el seu vincle d’integració amb la mar, violada la seua dimensió paisatgística, negligida.
“Varadero Port Dénia”, “Baleària o Puerto Natura” són les mercantils privades i capitalistes que explotaran durant 25 anys aquest port sobre el qual projecten les seues intencions i interessos... On van a parar els milions d’euros anuals que genera l’actual “model” portuari? A qui molesta els pescadors? Volen fer-nos creure que l’ahir mariner de Dénia i la seua economia ha sigut i continuaria essent negativa pel poble?
Són afers de l’actual projecte polític capitalista global que actua amb voluntat de dominar i manipular la realitat en nom d’un càlcul de beneficis en continu creixement (així va el món). Es parteix de la idea que sempre cal arribar a una situació distinta i millor del lloc on ens trobem per tal d’aconseguir allò que ens portarà felicitat:
“El puerto de Dénia competirá con el de Barcelona, Mallorca o Marsella...”
“Dinamizará económica y laboralmente a toda la comarca...”
“Hemos apostado por un nuevo tipo de clientes porque Dénia tiene potencial...”
“Daremos servicio a 600.000 pasajeros anuales...”
“Baleària abonarà a la GV un cànon anual de 835.000€...” etc.
La política i la seua absència de relació amb el “temps” fa creure, amb aquestos discursos futuristes, que aquest es pot dissenyar, manipular i instrumentalitzar a voluntat, allunyant-se de la realitat i de la naturalesa, perdent el respecte i l’estimació per ella tot considerant-la un objecte d’explotació i de negoci. Per aquesta causa, a aquestes empreses se’ls fa necessari externalitzar aquesta “doble moral” que surt d’una “intimitat” personal que vol socialitzar-se i quedar bé:
Iberdrola, Repsol, Telefònica, Baleària... les seues “fundacions” s’ocupen de “fomentar la cultura, estimar la natura, cooperacions, actes solidaris o projectes, com ara el de la Fundació Baleària perquè l’àguila pescadora torne a niar als penya-segats del cap de S. Antoni.
No es pot estimar ni ensenyar a estimar des de dalt la màquina que ho degrada tot.
No és fent un exercici teòric la manera de superar aquesta crisi humana i ecològica, o de generar valors de respecte i estimació per la naturalesa, per la diversitat i les cultures, aquests no es poden transmetre teòricament ni tampoc amb reflexions ètiques, sinó per l’experiència de tornar a connectar-nos amb la naturalesa sent conscients d’ésser u amb tot, de deixar de parlar d’entorn participant i col·laborant en l’equilibri i dinàmica dels ecosistemes, per aquesta causa el sistema capitalista amb els seus ideòlegs mercantilistes no és compatible amb la Vida de l’Ésser i els seus ritmes absents d’aquesta voluntat de competir, dominar, manipular, créixer i sotmetre en nom de la llibertat, el progrés i la democràcia. No és habitable... com el port que ens han deixat.
