Deixa-ho
anar,
què
són els seus menyspreus?
són
seus! doncs que se’n vagen amb ell,
tu
i la teua consciència és el que val,
perquè
la vida sap valorar
la
sensibilitat, les emocions,
la
tendresa, l’amor,
les
actituds, les accions,
d’altra
manera no hi hauria primavera
als
teus ulls, a les teues mans,
i
l’art no podria brollar-te,
ni
la seua font esguitar
els
cors oberts a la puresa.
Deixa
passar les injustícies a les teues virtuts,
què
són els seus vilipendis?
són
seus! doncs que se’n vagen amb ell,
aquesta
saviesa de la paciència
et
fa ferma la confiança
en
la consciència i la vida,
en
les persones que estimes,
i
la llum que t’il·lumina
no
mai s’apagarà...
perquè
tu ets així, i seràs,
fins
el final dels teus dies.
Deixa-ho
anar...
perquè
tens el que ells mai no aconseguiran:
persones
amb cor que t’estimen
i
una vida que t’escolta,
parla-li!!
què
més es pot demanar?
Sigues
sempre tu mateix.
