Com sona: l’Ajuntament de Calp enceta una campanya
publicitària d’invitació a “l’allistament censal” amb la imatge del “tio Sam” i
la seua barba de boc, aquell que utilitzà els EEUU per reclutar soldats en les
dos darreres guerres mundials, amb la diferència que aquí l’únic enemic a batre
és el dèficit municipal. Patètic... i coent com un all. Qui haurà tingut
aquesta ocurrència? Quina despesa haurà comportat aquesta ocurrència? Podem dir
que aquestes “ocurrències” són serioses, dignes de la política i del polític,
de l’art de governar? Segurament, el vicecònsol anglès, Lloyd Milen, els cònsol
holandes, Eric Durieux, i la de Bèlgica, Dominique Schoofs, junt l’alcalde, César Sánchez, que donaren suport
i presentaren aquesta campanya, així ho contemplen.
Hi ha dos qüestions: el simbolisme i les conseqüències
per les quals s’arriba a tals estupideses.
El símbol és important perquè simbolitza conceptes
culturals, morals, intel·lectuals, religiosos, sagrats... manifesta ideals i
actituds humanes. L’ésser humà, doncs, creu en els símbols. Què simbolitza el “tio
Sam”? el patriotisme i la barbàrie de la guerra, la mort de milions d’éssers
humans innocents. Resa l’avi carrincló del cartell: “Et volem a tu”, que
t’allistes per matar o ser mort per la pàtria,
l’economia, la invasió o el que
siga en el combat contra “l’enemic”.
La cultura de la pau no hostatja les consciències
d’aquestos polítics quan utilitzen tal reclam social, ni és ètic ni tampoc s’han adonat del seu significat. Per què no pensem abans de fer les coses?
Però, què és allò que porta a terme aquests ardits? La mala praxis política i el seu descrèdit
pertinent, la incompetència. Calp, amb 41’64 milions d’euros lidera el deute a
la Marina Alta, seguit de Dénia i Xàbia.
L’ametlla, les salines, la
pansa, les garrofes, la pesca... agricultura i indústria, han estat
desestimades en favor del formigó i els seus aliats l’oci i els serveis. La
“prostitució” de la cultura i tradició pròpies a través de la seva
instrumentalització en nom del reclam “turístic”; la destrucció del patrimoni
natural, històric i arquitectònic, són
conseqüència de l’ànsia d’estructurar grans ciutats i omplir-les de gent per
part dels nostres polítics: a l’ajuntament de Calp hi ha 30.000 empadronats, es
vol arribar als 40.000 dels 50.000 que semblen residir habitualment durant tot
l’any, la qüestió, segons l’Ajuntament,
és que presta serveis pels quals no obté subvencions ni ajudes de les
administracions, i si lo del “tio Sam” sortira bé, es rebrien uns 7’2 milions
d’euros en compte dels 5’6 que rep actualment, diners que, d’altra banda, ixen
de tots nosaltres.
I amb tot açò es calfen el
cap aquestos individus que es diuen “polítics”, sense tenir ni idea del
significat d’aquesta paraula, com tampoc del que és la “política” ni el que
representa, això si, cobrar bé si que saben, com els més de 100.000 € anuals que
cobra l’alcalde, segons denúncia l’oposició.
L’aniquilació cultural i la
degradació per l’especulació de la nostra terra en són el
resultat d’aquesta manera de “pensar”, d’aquestes actituds allunyades de
l’estima per allò que ens és propi, els arrels, la identitat, la terra on hem
nascut com a part integrant de nosaltres mateixos, com una extensió del nostre
ésser lligada al sentiment... no som dignes! tot ha estat fruit d’aquesta
relació instrumental amb la naturalesa i la vida en nom dels negocis i el
diner, i avui “comencem” a patim les seves greus conseqüències.
El mateix dia que es
presentava aquesta campanya d’empadronament, llegíem a la premsa l’embargament
via judicial d’un xalet valorat en 631.098 € propietat de l’ex-edil del PP calpí,
Juan Roselló, imputat per prevaricació, malversació i suborns sorgits dels
contractes del fem. En 12 anys, Roselló ha pastat un patrimoni en immobles
valorat en 2.272.434 €.
Però al “tio Sam” açò no li
interessa, cóm ha d’importar-li si els responsables del dèficit són els
mateixos que l’han llogat?
