“De què li val a l’ésser humà posseir totes les riqueses
del món si perd la seva ànima?” A aquest vetust raonament amb el qual el mateix
Sòcrates forjà l’estructura de la seva filosofia, avui li troba resposta el
“sistema” capitalista una vegada conquerit l’esperit i l’anima humana en nom
del diner.
L’èxit de la democràcia moderna depèn d’aquest “dimoni”
ja instal·lat en les entramenes de la seva constitució. La societat i els seus
individus han de trobar la “felicitat” mitjançant el consum, anhelant allò que
durant les 24h. anuncien els mitjans de comunicació i la seva propaganda
d’incitació agressiva.
Per a cada nova generació de joves hi ha una darrera
generació de mòbils: és l’adoctrinament audiovisual del sistema, la mes
eficient manipulació de ments.
Així, aquestes masses condescendents alimenten la bèstia
que ho exhaureix tot, un diable que hostatja en les grans multinacionals i
cercles de poder que governen el món.
Aquest model de democràcia de mercat basat en la lluita
constant o competició d’empreses per tal de ser líders en generar “riquesa”,
deixa clara una qüestió: la “persona humana” no és la seva prioritat sinó un
nou “individu” despullat de drets (esclau) com a instrument generador d’aquest
mortífer cercle de productivitat i consum.
Però, la preeminència d’aquestes polítiques capitalistes
farcides de “lobbies” i tecnòcrates, d’especuladors i usurers, tots ells responsables d’aquesta crisi, i el posterior
“paquet” de mesures antisocials per poder sortir-ne promulgat per aquestos
mateixos pocavergonyes, ha provocat el desencís generalitzat de la ciutadania
vers les ideologies. Si, a més a més, afegim el rebuig del joves a
l’ancianitat, la desestructuració social, la crisi d’identitat... fallides
econòmiques, augment de l’atur, pujades
d’impostos, embargaments, retalls i
“noves lleis” que ens amenacen en forma de sancions, multes, acomiadaments,
etc., podem assegurar que la situació anímica de moltes persones és al llindar
de la desesperació.
La vivenda, l’auto, desenes d’aparells tecnològics, etc.,
allò que havíem adquirit gràcies a la “generositat” del sistema mitjançant els
seus préstecs de la felicitat, avui esdevé un infern per a milions de famílies
sense ingressos mensuals. És aleshores quan s’adverteix la caiguda de la
carasseta democràtica quedant en evidència el rostre d’un dimoni que porta al
desesper.
Al meu poble, en un mateix dia, un adult es va llançar al
buit des d’un quart pis i un jove des d’un quint. Ni la ràdio ni cap diari
varen fer esment.
Cada dia intenten suïcidar-se ingerint fàrmacs unes 243
persones a l’estat espanyol, amb un augment preocupant de joves.
S’estima que entre 18 i 20 persones moren per suïcidi
diàriament, parlem d’unes 7000 víctimes anuals (l’any 2008 foren 3421), és
evident que la crisi te molt a vorer.
Però, just des de 2008 les estadístiques de suïcidi ja no
s’especifiquen, per què es camuflen aquestes dades? Es vol donar aparença que
no passa res? ... el malvat sempre amaga l’arma del delicte declarant-se
innocent i aconseguint confondre i enganyar molta gent.
Per aquesta causa, hem de fer un canvi radical si volem
desconnectar-nos d’aquesta època financera i concupiscent per excel·lència,
absent de valors humans, que no ens pot oferir cap esperança. Hem de
reintegrar-nos a la vida, retrobar la senzillesa a les nostres vides,
oblidar-nos d’aquesta falsa relació entre diners i felicitat.
Aturem-nos, sapiguem escoltar les raons que perviuen en
tot allò que forma part de nosaltres mateixos. Sols restaurant el nostre
esperit s’obri el sentiment d’amor per la vida, de respecte i col·laboració, de
compromís i d’integritat, de plenitud humana.
Per què busquem fora de nosaltres allò que hi tenim a
dintre? Siguem conscients fugint d’aquesta quotidianitat mercantilista que ens
esclavitza i ens sostreu l’esperit i la dignitat humana.
Cal una nova mirada, un nou horitzó que restaure
l’harmonia del viure. Cal la neteja radical d’una vida política empestada de
polítics viciats per la immoralitat del capitalisme. Sols una revolució
impertèrrita pot endreçar aquest camí: la revolució de l’esperit humà.