Agafaren els territoris històrics i desarrelaren aquelles persones del seu singular
espai cultural i humà dotant-los de poder en nom d’un estat anomenat
espanyol. Els habitants d’aquells pobles
ja no eren persones, acabaren formant
part d’una societat d’individus crèduls d’aquella
constitució que a cops d’articles beneiria un nou i únic poble per la gràcia de
déu, on la seva sobirania, la seva unitat, la seva llibertat, la seva política,
la seva igualtat, la seva llei, la seva justícia i la seva democràcia, residiria
en aquell poble o estat-nació d’individus anomenat Espanya i on es parlaria l'espanyol.
Obligats a divorciar-se’n dels lligams d’identitat, incitats a oblidar
sentiments d’estima innata, les persones d’aquells pobles avui són símbol d’unitat
i preservació nacional, o siga, “de todos los españoles”, perquè allò únic, unívoc, inalienable,
peculiar, ja no pertany a les cultures minoritàries, ni tampoc la sobirania
resideix en elles... vostè no és basc o català sinó espanyol, ho diu la
constitució. Vostè no pertany a cap nació que no siga l’espanyola, doncs el
miracle de convertir els estats en nacions es dona a qui te fe en el deu del nacionalcatolicisme
i la seva “unidad de destino en lo universal”.
Així doncs, allò d’unir la diferència, allò del respecte als drets dels
pobles, sols és defensat des d’una posició de domini on els dominats són els
mateixos pobles, és el súmmum de la hipocresia.
En l’Europa dels pobles, els pobles (nacions) d’un estat (autoproclamat nació) no gaudiran
de llibertat democràtica per autodeterminar-se perquè es transgredeix justament
la democràcia i la llibertat que legisla
la constitució del "poble" (no dels pobles), en aquest cas l'espanyol o societat de societats
ibèriques.
I allà van els deixebles de l’evangeli constitucional a impedir la “ruptura”,
“la ilegalidad”, “la traición” ejercida
por las hordas nacionalistas, separatistas y terroristas que amenazan la paz y
la democracia.
La demonització d’aquells que sentim estima per la nostra cultura i que
volem viure en dignitat i en drets una nostra societat, llengua i identitat, en
comunió, igualtat i respecte davant la diversitat de nacions; el menyspreu i
oprobis institucionals cap a la voluntat dels pobles; la indignant referència als
interessos econòmics per part de la classe política en general per justificar o
no el dret a l’autodeterminació en funció d’aquestos, fa que moltes persones
canvien actituds d’enteniment i concòrdia per actes radicals de ruptura que no
porten enlloc, aquesta és la estratègia d’uns polítics que entenen el progrés humà
no com una superació de les seves pròpies virtuts a través dels respecte
universal o amor per la vida, sinó com la extensió de l’ideal capitalista tecnològic,
productiu, consumista, universal, monocultural i homogeni global. Cal circumspecció,
diàleg i educació, molta educació per part d'aquells que ens sentim sotmesos. Que s’evidencie davant el món qui no vulga
atendre humanals raons.
És trist i decebedor assabentar-se que en aquest segle XXI encara hi hagen
polítics que impedeixin, en nom de no sé què, que una persona puga manifestar,
expressar, lliure i sobiranament a
través d’un sufragi, el seu sentiment i la seva voluntat respecte la forma política
de ser i de fer poble.
Aquesta gent encara no ha evolucionat cap a l’imperial humà de l’U: tot i tots en el món i l’univers som
U, formem part d’un tot en relació on ningú no mana, on la meva felicitat és en funció de
la felicitat dels altres, conscients que som diferents i únics. No hi ha la suficient educació i formació humana per aconseguir aquest imperial, per això tenim aquests espècimens humans de ment primitiva i primària en certes matèries... sols cal observar algunes fesomies.
