Al cim del món ha arribat l’insult,
éssers absents d’estima
ocupen càtedres polítiques,
desídia de virtuts,
descrèdit de justícia
arreu dels estats.
arreu dels estats.
Ja el món és un casino
farcit d’humanals fitxes
llançades a la sort
de legal servitud.
La banca sempre guanya,
l’ingenu sempre perd,
humiliat, trepitjat, ferit.
Per què us doneu al joc, companys?
Ja el món és un prostíbul
menat per la indecència,
demòcrates impúdics
la llei porten al catre.
Infecten la natura,
contagien tots els pobles
del mal d’allò mortal.
Per què aneu als bordells, companys?
Ja el món és un conflicte
de guerres i baralles,
depravats i canalles
enceten llurs batusses
per diner, per poder,
per controlar recursos.
Foragiten! Desarrelen allò sagrat!
En nom del capital i el mercadatge!
I guanyen, i manen,
mil xiquets moren famèlics
pel preu d’un vil fusell,
dia rere dia.
I vosaltres, companys, què feu?
Ja el món és una infàmia
encarnada de polític:
infectada de corrupció,
corrupta pel parlament,
cau moribunda La Paraula.
cau moribunda La Paraula.
Els temples de la justícia
són coves d’iniquitat:
rics i poderosos al seu recer,
treballadors i pobres al seu martell.
rics i poderosos al seu recer,
treballadors i pobres al seu martell.
Cóm podeu viure així, companys?
Ja el món és un erm
colonitzat de barbàrie,
s’apropien de les terres
per dogmes i pistoles,
exterminen cultures
imposant democràcia,
i en pro de la llibertat
fan bandera de les bombes.
El penó tot ple d’estrelles,
cadascuna és una tribu
humiliada i soterrada
pel mal de supremacia.
L’arrogant es creu hereu
d’un país que no te història,
ni erudits ni pensadors
forjaren constitució,
sols lladres i delinqüents,
pistolers per tradició,
imposaren normatives
pilars de la institució.
Els xiquets practiquen armes
amb llenguatge violent,
els pobres no tenen drets,
els rics compren la justícia
rient la pena de mort
que plora l’innocent reu.
Abjectes i indecents,
proxenetes de la vida,
tenen el diner en boca
i la pistola en mà,
daurat tenen el trage,
podrit el cos,
negligit l’esperit,
la bonhomia perduda...
no saben res de l’humà,
ni del respecte i l’estima,
però tenen tecnologia
per conquerir voluntats.
Al cim del món ha arribat l’insult,
ja el món és un conflicte,
ja el món és una infàmia,
ja el món és d’un obscè
amb dogma d'imperialisme.
amb dogma d'imperialisme.
I vosaltres, companys, on sou?
