Polítics caiguts pel diner
seuen, amb bàcul de foc,
a les càtedres dels estats
empudegant el món
amb soflames capitalistes
dictades per èlits invisibles...
i fetes realitat.
Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
Sota els peus de Baal,
postrats, en plena foscor,
legislen a les golfes d’un Parlament
on maquinar és secret d’estat,
la connivència esdevé democràcia,
el complot transformat llei,
els crims generen progrés
i la indecència és justícia.
El dret internacional ja fa pudor...
es caguen en ell.
Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
Una polseguera mediàtica global
propaga confusió a l’enteniment,
plaga d’ignomínies
que tapen realitats.
Ningú no veu fora d’aquesta
illuminati tenebrosa,
gresol de tot mal.
Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
Milions d’innocents moren
assassinats, massacrats,
mentre els líders del sinistre,
orfes de cor i d’ànima,
anuncien a les tribunes de l’avern embargaments i bloquejos,
bombardejos i extermini
a pobles i cultures
que repudien pactar
amb aquestos dimonis...
Pactar un món servil
d’explotació i de negoci.
Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
Rates i serps
amb trage i corbata,
juramenten als temples
de les corporacions
els seus compromisos,
avalats per exèrcits i fusells,
en aquest imperi del mal.
Els dies passen grisos,
cada cop més obscurs.
Cada hora, cada minut, cada instant,
creix la misèria, mor naturalesa.
Milers de milions de pobres
clamen misericòrdia
a un cel negre,
infectat, corromput, putrefacte,
que els respon
amb verb de miasma:
Heu sigut oferts en holocaust!
Darrere la veu, els invisibles,
aquest grapat de poderosos,
forniquen amb els drets humans...
tot rient!
Els dies s’han aturat,
vivim tenebra perenne.
