... i vaig vore com l'amor
fugia desesperat
buscant l'origen
de la seua creació.
Quan va arribar,
davant seu hi havien
xiquets famèlics per la democràcia,
moribunds pel neoliberalisme,
assassinats pel capitalisme.
L'amor plorava, se'n adonà
que l'origen és del present,
que la creació és constant,
que no hi ha res sense... Amor!!
Amor sóc jo, ets tu, sou vosaltres,
ara i aquí... què estem fent?
