S’esvaneixen els honestos amb el cobdiciós alè del nou mite, agonitzen els desemparats baix l’opulenta ombra financera, s’enfonsen els savis d’humanitat trepitjats per l’arrogància tecnològica.
Nous glossadors de futur anuncien allò que mai no arriba, i des de les finestres de la meua vida veig passar tota aquesta multitud atabalada cap al virtual destí que l’especialista en felicitat projecta.
Aneu en compte! Aneu en compte! cride espaordit, però milions d’ones mediàtiques entelen contínuament l’espai que els cau a sobre, i se’ls fa la nit al seny... nit fosca.
Aquella falsa imatge, aquelles vils paraules...
Miren, escolten, assenteixen, produeixen, consumeixen... un dia rere l’altre... l’avidesa de diner, de posseir, demà seràs ric! Seràs feliç! Demà!... anuncia el capitalisme.
Però hui caldrà contar les innocents morts que hi pertoquen. No teniu consciència?
Venedors d’avantguarda, de prosperitat, de projectes de futur. Assassins de pobles, de cultures, de vides.
Apòstols de la infàmia, d’iniquitats legislades. Psicòpates, pandèmics: Mireu-los tirats de trage! Què parlen?
Vomiten paraules per menjar-se el món, desencarnades, divorciades de cor.
Són l’enginy de les seues polítiques, reflex del progrés i el creixement d’aquesta nova i democràtica pobresa occidental.
I continuen menjant, devorant l'últim tros de vida i de llibertat que queda, la resta, fa temps varen buidar dels seus ventres.
Encara, des de les finestres de la meua vida, veig passar a tota aquesta multitud atabalada...
Aneu en compte! Aneu en compte! Els cride espaordit, rebeleu-se! Sense por! Fem justícia! Lluitem per la vida i la dignitat abans que tot siga consumat!
Però la 5G ha cremat les neurones i el virus salvatge del capitalisme ha cangrenat l'esperit humà. Les portes del dimoni financer ja no es poden tancar, cap indret del món, cap poble, cap persona, no pot escapar d'aquest absolutisme global inhumà.
Sols la naturalesa de món i univers, sols la consciència d'aquesta magnanimitat, sols l'amor de la vida, pot exercir justícia, pot portar-nos una nova primavera, una nova innocència a l'ésser humà.
És a prop. Temps de desolació i de tragèdia abans d'aquest nou dia on els pandèmics i els seus deixebles seran aniquilats.
