Si consultem al diccionari la paraula «militar» veiem que fa referència a «milícia», la qual definició al·ludeix a «l’art de fer la guerra». Convenint que l’art és una virtut, subjectivament hauria de definir «guerra» com un «moviment artístic donat per l’habilitat a utilitzar l’estratègia, el valor i la força humana per crear destrucció, terror i mort». La RAE hauria de recapacitar.
Diguen allò que diguen, la guerra és símptoma de depravació de la conducta humana, un fracàs filantròpic inherent a la història de la humanitat, empresa per interessos de tota mena («el nervi de la guerra son els diners» Cic.) i testimoni d’un procedir alié als principis humans.
D’altra banda, som víctimes d’un persuadir fal·laç que indueix a creure que les guerres s’emprenen per tal d’aconseguir la pau. No! Cap guerra no porta a la pau, sols a la victòria, una victòria sempre amenaçada per la veu dels vençuts... No, no porta a la pau.
Ucraïna, Israel (entre altres)... El món sembla estar en mans de governants psicòpates pel control global, comercial i humà. Mentides i enganyifes en nom del domini geoestratègic son llançats a través de pervertides onades mediàtiques oficials.
El país del «Tio Sam» (orfe d’història), influenciat culturalment a través del seu filòsof degà Mr. Rifle Kentucky, hegemònic Zeus disfressat de democràcia, ha enamorat la princesa Europa, despullant-la, sotmetent-la, arruïnant-la sota l’aplaudiment de nans politikós que gestionen negligències gratificades destinades a treure el màxim profit econòmic i estratègic del seu déu suprem, aliens a una ciutadania que es pregunta què fem enviant milers de milions d’euros i armament en exclusiva al país del trident per tal d’enderrocar com siga la cova de l’ós, fins fa quatre dies proveïdor substancial de la maquinària econòmica europea. Malalts de síndrome de Napoleó, van escampant guerres, mort i decadència.
Setanta cinc anys incomplint resolucions de l’ONU (Ornament No Útil) porta el país de l’estrella de David, què podem esperar que no siga més guerra?
Guerres fàcilment evitables, però no, els interessos comercials del capitalisme salvatge estan per sobre el diàleg, la diplomàcia i la democràcia... i la humanitat.
Vaja! Sembla que els «anglos» tot ho arreglen amb pistoles, únics que han omplit el planeta de bases militars, més de 750, i si no estàs amb ells, si no vas de «neteja botes» del tio Sam imperialista, doncs allà van sancions econòmiques o enderrocaments d’estats... Si, Allende, com ja es tradició.
Milers de xiquets assassinats, mares, pares, avis, ànimes innocents massacrades, exterminades amb els seus pobles.
Centenars de milers de joves soldats, tota una generació, son retornats a les seues llars en borses de plàstic... Per què soc enviat a aquesta guerra? Quin benefici obtindrà el meu poble quan acabe? Es preguntava aquell jove soldat que varen obligar a agafar el fusell. Mai no ho sabrà, tanmateix, la seua família, potser del ban guanyador, potser del perdedor, ja no viurà mai més en pau.
I els anys passaran testimoniant l’absurd de les guerres, fins que els psicòpates, les seues normes supremacistes, per mor dels seus interessos comercials globals, de la seua mil-milionària indústria armamentística, tornen a intimidar-nos amb suposats nous monstres enemics de la democràcia que amenacen la nostra «seguretat», una particular democràcia occidental que mai no s’ha lliurat de la corrupció, capaç de donar suport a neonazis i dictadors mentre servisquen els seus interessos.
Més de mig planeta no vol formar part d’aquest món unipolar, així, el desig d’un model multipolar basat en la no discriminació a països en vies de desenvolupament, amb reglaments comercials més democràtics i lliures de sancions unilaterals, està agafant cada vegada més força, provocant que l’actual ordre mundial comandat pel país del rifle i els seus pusil·lànimes «caddies» europeus (obligats a una despesa de milers de milions d’euros per adquirir nou armament gringo en detriment de polítiques socials, sanitat, etc.) confabulen per tal de portar endavant temeritats amb l'única finalitat de neutralitzar els propòsits de les altres potències que, d’altra banda, estan responent i armant-se fins les dents, incloent arsenals nuclears dotats de tecnologia quàntica i d’IA. Tot açò enmig d’un conflicte ja en metàstasi a l’Orient Mitjà, així està el món, som conscients d’aquesta situació summament gravíssima que vivim? En qualsevol moment, un «xicotet» error de càlcul podria provocar una tercera guerra mundial, així de clar.
Volem continuar aquesta maleïda pràctica històrica? Destruir el planeta amb una guerra nuclear? Som 8.000 milions de consciències i tenim tota la força del món per evitar que quatre psicòpates ens arruïnen. Els mateixos que ingènuament autoritzem perquè ens representen... ¡És hora de dignificar la política i la seua dimensió humana! ¡És hora d’alliberar la legítima democràcia! ¡És hora que el «poder» retorne al poble compromés amb la vida! ¡És l’hora de milers de milions de veus reclamant justícia al uníson a tot el planeta, urgentment! ¡Hem d’emprendre aquest esdeveniment revolucionari per primera vegada al món!
Per aconseguir-ho, eixim a fora d’aquest insult a buscar eixa bondat que no troba camins d’acollida, a buscar eixe sentiment que obra l’amor destruït per la ignomínia i l’odi. Eixim a buscar la puresa de caràcter, d’integritat, hui corrompuda per la indecència i la indignitat. Eixim a buscar aquestes «grans persones» a través de les quals la fortalesa dels seus mots aconsegueixen penetrar el cor de les persones «desconnectant» l’odi en nom de l’amor per la vida. Eixes persones estan entre nosaltres, marginades pel sistema, ¡Trobem-les! ¡Ens han de conduir! I ja no queda temps.
