Un flux continu
d'aigües estèrils
va perventint
la saó del poble
fins depravar-lo.
Rius de diner forà
sedueix l’arrel del cor
transformant la mirada,
corrompent l’estima
dels hereus d,aquesta terra.
La bellesa dels llocs
ja és a la venda,
i l’ànima dels qui estimaven
prega a Déu pels seus fills,
esdevinguts proxenetes
de la pròpia cultura.
Mossèn alça el cos
moribund d’aquesta terra
oferint-la en holocaust a Déu,
i beu a la prístina copa
l’últim glop d’essència
que amb bell esguard
de segles custodiava.
I cadascú tindrà
el que es mereix.
