Un flux continu d'aigües estèrils
ha intervingut a poc a poc
la saó del poble fins depravar-lo.
Rius de diner forà sedueix l’arrel del cor
transformant la mirada, corrompent l’estima
dels hereus d’aquesta terra.
La bellesa dels llocs
ja és a la venda,
i l’ànima dels qui estimaven
prega pels seus fills,
esdevinguts proxenetes
de la pròpia cultura.
Mossèn alça el sement d'aquesta terra
oferint-ho en holocaust a Déu,
i beu al calce l'últim glop
d'essència mare que amb bell esguard
els segles custodiava.
I cadascú tindrà
el que es mereix.
