“Quan la cultura, tradicions i festes, s’instrumentalitzen en nom del negoci turístic; quan allò que hauria de preservar-se per estima al nostre patrimoni natural és lliurat a la sort d’interessos urbanístics, aleshores la integritat cultural dels pobles abandona la seua raó d’ésser deixant-nos un demà privat d’identitat, d’autenticitat i plenitud de Vida”
Qui estimem la nostra terra, sentim un esquinç al cor quan contemplem muntanyes rosegades i farcides d’urbanitzacions; relleus de penya-segats dibuixats per xalets (el 75% del nostre litoral ja està urbanitzat); camps, fins fa pocs anys en producció, ara plens de camps de golf i zones d’oci.
Són atemptats al medi, instruments de destrucció de la natura, de violació dels seus ritmes naturals i de depredació.
Durant segles, els pobles creixien en funció de les necessitats dels seus habitants, hui creixen ràpidament en funció dels interessos econòmics de gent aliena a ells.
Així, l’efecte cridada que comporta la propaganda del foment turístic, produeix un superàvit d'estrangers adinerats abarrotant urbanitzacions (moltes vegades superant el número d’habitats d’aquelles poblacions), origina el deteriorament de la qualitat de vida dels seus habitants, més contaminació i una sobreexplotació dels seus recursos (per exemple l’aigua).
Aquest turisme salvatge on el pòrtland colonitza tot indret, genera una situació insuportable pels habitants autòctons en relació als preus astronòmics que comporta aquest procedir en el mercat immobiliari, obligant tindre que anar-se’n a altres poblacions o a viure esclavitzats i amargats de per vida amb préstecs al límit de les possibilitats en la majoria de casos. Afecta també al debilitament d'una llengua i cultura que fins fa pocs anys era viva als nostres carrers i comerços i que hui és en perill de mort en moltes ciutats turístiques, com podem comprovar.
La natura no és un objecte a explotar en nom dels interessos turístics i econòmics, sinó a preservar i gaudir en nom de la vida, de “nosaltres mateixos”... i d’un turisme convidat a gaudir amb respecte i compromís la integració o connexió solidària amb el nostre espai natural i cultural.
La consecució d’un veritable turisme de qualitat ha de passar necessàriament per la desestimació d’aquest model d’urbanisme que agredeix els ecosistemes i la interdependència o vincles que viuen en totes les coses, degradades per l’especulació de la terra.
Però, no podrem actuar en conseqüència, en implicació, en integració, en complexitat, en harmonia, si no estimem la nostra terra i la nostra cultura, si no actuem des de l’estima a tot allò que conforma la nostra identitat com a poble, i aquí, de moment... any 2024 i tot continua pitjor. Ja sols depenem sense remei del sector turístic, l’oci i la restauració. Més precarietat que mai. Molt trist.
Bé, almenys, uns escrivint, altres manifestant-se, ens quedem en pau... encara que siga un instat.
El futur? No cal ser un profeta.
