* No volen que el valencià siga llengua vehicular d'À Punt.
* Deixen morir el Dret Civil Valencià, tot impedint que Les Corts puguen legislar en matèria civil recuperant d’aquesta manera tot un atribut d’autogovern que es remet als Furs, abans que el Borbó Felip V prohibira la nostra llengua a les institucions, notaries, registres, esglésies, cremara llibres, incloses bíblies, i imposara el Decret de Nova Planta (llei i govern de Castella).
I jo em pregunte: Per què aquest partit polític i
el seu complementari (que no anomenaré per respecte al diccionari, al llatí i a
la cultura que representa), actuen d’aquesta manera davant la nostra llengua?
Ja portem més de 40 anys amb la mateixa patranya política: “Això no és
valencià, és català”, i a partir d’aquí comença la campanya anticatalanista de
sempre, on s’inclou els Països Catalans, la independència i demés arguments
adients al vot dels seus partidaris.
No, miren vostès: açò s’anomena “odi” a la nostra
llengua, un “enemic” a batre. Fins aquest punt arriba l’extremisme d’aquells
que creuen estar escudats per la posició de domini que representa “la unidad”
en detriment de “la unió”.
Al diccionari de la RAE hi han incorporades quasi
5000 paraules hispanoamericanes, les quals, la majoria ningú no coneix, però
són un orgull i una riquesa cultural. Efectivament, així és. Tanmateix, no te
s’ocórrega dir “avi”, “servei”, “aixeta”, “flassada”, perquè ja t’etiqueten de
“català” i et miren amb mal ull, encara que els nostres avis les utilitzaren. I
tan se val si els filòlegs ens asseguren que és la mateixa llengua o que el rei
Jaume jurara, davant les Corts Valencianes, els Furs del Regne a la ciutat de València en... quina llengua? La
qüestió és “ofrenar noves glòries” amb el blaverisme per un costat i, per
l’altre, dividir i evitar la promoció de la nostra cultura. Se’n recorda algú
de “Radio 4” a Radio Nacional i el seu programa “Àrea Mediterrània” als anys
80? Va desaparèixer quan s’advertia el seu èxit, doncs es promovia llengua i
cultura comunes: català-valencià-balear.
Així, hem anat a pitjor, fomentant la discòrdia i
l’enfrontament des de les mateixes institucions, vergonyós. A Orba... Orba! Fa
pocs dies, varen increpar, en plenes festes del poble, una cantant per cantar
en valencià, això ho diu tot.
El menyspreu a la nostra llengua creix dia a dia,
veiem pares valencianoparlants dirigint-se als fills en castellà, sí, estan en
el seu dret, però, què inferim d’aquest procedir? Quina és la influència que fa
desarrelar-te de la teua herència, de la teua identitat, del llegat dels teus
avantpassats? Cóm és possible no estimar allò que ens pertany? Quin tipus de
sentiment és eixe? Cóm es pot considerar inútil una llengua pròpia? Som
conscients que potser sigam l’última generació que parle valencià?
Nació és el territori on naix la persona. Tota
Nació te la seua cultura pròpia, o siga, eixe conjunt de sentiments socials que
es relacionen d'una manera peculiar i dinàmica amb tot allò que viu i
fructifica dintre l'àmbit territorial que li pertoca donat per les
circumstàncies històriques. El “mite” d'una cultura consisteix en la seua
manera (diferent i única) de vore i comprendre el món.
La llengua d'un poble és la manifestació de la
seua identitat nacional, l'experiència d’una seua consciència lliure, i això
el PP i “els complementaris” no ho poden permetre.
Ma uela, desgraciadament, no s’aclaria
parlant castellà, no li calia, vivia el seu “mite”. Tanmateix, el dia que va
morir, la missa li la varen fer en castellà, una llengua la qual pràcticament
mai havia emprat. Aquest és el resum de la nostra història, hui rematada amb la
bandera “unívoca” a l’altar, al costat del sagrari, com aquí, a Dénia, per que
tot quede ben clar.
