et vares amollar de la mà,
seduït per rutes forasteres
vas perdut per camins
aliens a la teua vida,
tanmateix, t'han fet creure
que et pertanyen malgrat
un ramatge no endèmic.
Quan té n'adones,
si encara queda integritat
a les profunditats del teu ésser,
que la humiliació et fa pansir
perquè allí no pots arrelar,
ja res podrà encaminar-te
per la vella senda
de petjades d'estima
que el teu llegat reservava,
singulars i sàvies empentes
que ja s'han esborrat...
per tu.
