"If you leave me now", Chicago,
aquesta cançó em transporta
amb harmonia, amb felicitat,
a un temps que no puc fer tornar.
Tanmateix, aquell instant
aturat en mi, present i etern,
val més que tota la meua vida sense tu,
per això l’he fet sonar...
En solitud.
Aquell dia et vaig vore,
i els teus ulls vingueren a mi
com el sol penetra
en les flors i els colors,
així aprofundires en la meua ànima...
Per sempre.
Si, el teu record escampa
els negres núvols de la meua vida,
s’emporta els seus trons
i els seus llamps.
Aquesta llum que sempre
està al darrere, sé que està ahí!
Per això, en dies com hui,
et reclame.
Voldria acaronar-te, abraçar-te
amb la passió d'aquell jovent
ignorat per tu, però...
Els anys han passat, massa...
Milers de dies buits de plenitud,
mancats d’aquesta estima
que vaig deixar anar...
Els anys han passat, massa.
Sé cert que amb tu,
aquest dolor, qualsevol sofriment,
sucumbiria davant
la força de l'amor.
Perquè l’amor pur ho pot tot,
ompli, enalteix, satisfà, il·lumina.
És dolçor, encant, primavera...
Sí! També és silenci,
un meu silenci allunyat del teu,
aquesta espina que tinc al cor.
Orfe d’un amor necessari...
així he passat els anys, massa.
"Amor és constitutiu d’existència,
allò etern que abraça vida i mort".
Hagués volgut compartir
aquest últim moment
que prompte ha de venir,
i fondre'ns amb l'etern.
