divendres, 7 de desembre de 2012

A LA VOSTRA MORT




















Alcen la seua darrera mirada els desemparats
assabentant-se del seu destí final,
i d'entre la foscor de l'oblit humà
veuen davallar un lluent verb diví:


“Sóc la veu dels desheretats,
sóc l'avui de l'ahir i el demà,
i en aquest etern present visc i us estimo.

No hi ha cap transició, sinó un instant més… de la Vida,
qui pot veure els instants?
qui pot veure el silenci?
qui pot veure la vacuïtat?
qui pot veure l'amor?
mireu! ara mateix, aquest misteri!
mireu la Vida!
Mai no us he abandonat...
Sou part del meu cor! Perquè sóc la paraula de l'ésser…
Sóc allò que mai no canvia enmig del canvi”