EL QUART DEL
QUARTO
El quart del quarto
fosc
fou primer temps
llunyà,
vents de poble
treballador
van bufar des de
Suresnes,
forts, ferms,
impertèrrits, lluminosos,
egregis dies.
Però aquell pilar no
va caure,
com mai cauen els ideals,
aquella estructura no
va cedir,
com mai fa fallida la
dignitat del just,
la van tirar a baix
prostituïts del capitalisme,
i el tipògraf es va
remoure a sa tomba
davant seues pròpies
mirades…
en butaca acomodada.
Vergonya, cavallers,
vergonya!
El quart fou primer
temps llunyà,
i humides cunetes
postergades,
farcides d’ossos d’alegria
fosforescents
il·luminaren nits d'oblit,
memòries de democràcia i llibertat
clamant reclamant
justícia,
en aquells dies de roses...
en aquells dies de roses...
però el quart al
quarto fosc sojornà.
Isqué el poble a
recerca de reparació
mar enllà per
aquelles consciències,
i els 300 de les
Termòpiles,
amb escolta de
trireme
al port de La Plata
va guiar,
i el poble escoltà
argentina Iustitia.
Els del quart del
quarto fosc
van creure sentir
tangos, taral·lejant…
en butaca acomodada.
Vergonya cavallers,
vergonya!
El quart fou primer
temps llunyà,
ciris de sotanes
van creure molts
fondre,
però la cera, d'or va
continuar sent,
la seua flama llibertats cremant,
el seu patrimoni
creixent
i els seus privilegis
consentint.
El quart del quarto
fosc va callar…
en butaca acomodada.
Vergonya, cavallers,
vergonya!
El quart fou primer temps
llunyà,
sanitat i educació
públiques van néixer,
mes, a poc a poc,
portes entreobertes
van deixar,
senyors del privat
van entrar,
transports,
telecomunicacions,
energètiques, bancs…
a poc a poc, llit
fet.
El quart del quarto
fosc va assentir
borsa de Judes en mà,
sense bes però amb
molt pes, i va seguir…
en butaca acomodada.
Vergonya, cavallers,
vergonya!
El quart viu hui en un
quarto fosc
ple de
mòmies complimentades,
amb pèl blanc tint
capitalista,
ple de fantasmes
envilits
que manen quedar-se
sense llum,
sols penombra amb connivència capital,
mamant prebendes de missa neoliberal,
tirant cables als veïns dretans,
fent l’agost amb mirades
d'abstenció…
en butaca acomodats.
Vergonya, cavallers,
vergonya!
Salte la dignitat puny en alt per les finestres!
Llanceu-vos sense
contemplacions! Confieu!
El poble està a baix
braços esperant.
Salteu! Deixeu
l’edifici antisocial.
Sou eines d’aquest
poble:
junts enderrocarem podrides estructures,
junts enderrocarem podrides estructures,
alçarem de nou un
nou món
de raó en la
diversitat,
de drets en la
diferència,
de pau, humanitat,
naturalesa,
d’unió en la
diversitat.
Revolució!
