dijous, 9 de juny del 2011

ASSAIG DE GUERRA “PREVENTIVA” A ALACANT

Des de finals d’Abril i fins el 5 de maig, el litoral alacantí fou testimoni d’unes maniobres militars emmarcades dintre el protocol europeu d’intervenció “temprana”, allò que els EUA anomena “guerra preventiva”, tota una obscenitat. I és que la defensa del territori europeu davant una “suposada” amenaça “terrorista” a l’estat de benestar del seus ciutadans, ha d’estar assegurada. És l’obsessió per la seguretat o manera d’entendre la pau de qui governa Europa. 
Però, quina mena de “virtuals” maniobres pro-bèl•liques se’ls ha ocorregut portar a terme davant la costa d’Alacant? Aquest podria ser el guió de la pel•lícula:

Interpol Systems i Schengen System, administradors de bases de dades criminals a Europa, amb la col•laboració de l’Organisme de Política Exterior i Seguretat Comuna (PESC) i el de Justícia i Assumptes d’Interior (JAI), alerten les autoritats espanyoles que al sud de “Paellaland” (València), o siga, entre “Turroland” (Alacant) i “Calderoland” (Múrcia), un grup de “terroristes” internacionals d’eixos que utilitzen l’armament que fabrica Europa i EUA en nom de la pau, ha “sembrat” de mines (més de 50) llur espai marí, cal doncs, localitzar-les i desactivar-les amb la cooperació de l’OTAN i l’Eurmarfor que, a més a més, hauran d’estar a l’aguait per fer maniobres de fugida davant els més que previsibles atacs “terroristes” per terra, mar i aire.

Seriosament, amb aquestes actituds per part de països que teòricament s’autoproclamen garants de la democràcia, la llibertat i la pau, no hi haurà camí per on poder caminar cap una veritable estima entre els pobles del món. Unir-nos en la diferència a través del diàleg i la integració en nom de la Vida hauria de ser el gran repte d’aquest segle XXI. Ja és hora de confiar amb qui no te la mateixa visió de món que nosaltres!

Però, si d’entrada “l’altre” que pensa diferent a mi és el presumpte “malvat” del qual no em puc fiar, anem malament. Ens hem ficat en la pell, per exemple, d’eixe pare iraquià que ha perdut la dona i un dels 600 xiquets morts carbonitzats en aquell refugi de Bagdad a causa de les bombes “intel•ligents” dels països “democràtics”?

Mig milió de xiquets varen morir conseqüència del bloqueig d’aliments i medicaments imposat per l’ONU en nom de la defensa de la llibertat i la democràcia a Iraq: “Penso que és una decisió difícil, però el preu, crec, el preu mereix la pena”, varen ser les paraules de la llavors secretària d’estat americana Madeline Albright davant la pregunta sobre aquest crim de lesa humanitat que, per suposat, no és cap acte terrorista, ni llur declaració una exaltació del mateix. Pensarà el mateix qualsevol ciutadà iraquià? Intentem ficar-nos en el seu lloc.

La llibertat no s’aprèn, no és cap virtut, tampoc no és un deure ni, sorprenentment, un dret dels pobles, simplement va subjugada a la vida, li és immanent. El mateix passa amb la pau i amb l’amor. Amor, llibertat i pau, són components d’aquesta trinitat de la Vida que també és Déu, on cadascú d’ells “no és” sense l’altre.

Si volem un món en pau, hem de ser conscients que aquesta no es pot imposar amb la força de les armes, hem de ser conscients que la pau no és el resultat d’una victòria bèl•lica.

La Pau neix de la profunditat de l’ésser i es manifesta amb eixe “amor per la Vida” que fa brollar el “perdó” incommensurable davant les injustícies. Sols coneix aquest camí.

“L’amor per la vida” ha de ser punt de convergència i centre d’un mateix en tot ésser humà, ha de ser punt d’intersecció de la “raó de ser” de totes les cultures. Quan es perd aquesta transcendència, es perd també el sentit de la pau, la llibertat i la justícia, instrumentalitzant-ho tot en nom d’una particular “democràcia” que es vol universalitzar per considerar-la única i infalible: qui no vol “mamar” d’aquest model de democràcia aleshores és “l’enemic”, el “presumpte terrorista”, i ens obsessionem per la seguretat... és per aquesta raó que el món continua gastant-se diàriament més de 2500 milions de dòlars en despeses militars, on s’inclouen aquestes “maniobres” d’Alacant... Caldrà reflexionar profundament que és el que representa i quin significat te aquest assaig de guerra preventiva a casa nostra.

Hem de ser conscients en tot moment, hem de practicar la consciència... i actuar.