dimecres, 13 de febrer de 2013

TORMENTA DE TENEBRES



Li ha arribat l'hora a aquesta civilització.
Amb el raig, el poder del mal 
ha obert les portes de par en par,
i el príncep de l'abisme puja 
al seu cim per congregar
els hipòcrites líders de les nacions.
Parlarà sota aquesta façana
democràtica de pau i d’esperança,
de fe en la humanitat,
a tots els allí presents,
mentre en llurs caus institucionals
preparen el gran negoci de la mort
a l’espera de l’èxit del míting
per a més constatació d’iniquitat,
el dia i l’hora ja és senyalat,
tots han acceptat l’estigma.
I en aquesta obscuritat
els ulls innocents res no veuen,
tant d'arbre no deixa veure el bosc... 
aquesta rutina... durant tant de temps.
El mestre de l’avern
ha fet un bon treball reclutant acòlits,
i ara toca recollir les seves ànimes.
Ell sap botar la seva pròpia ombra... nosaltres!
Fins els nets de cor han sigut burlats
pel fals profeta d’aquesta modernitat,
i ningú no se n’adona
d'aquesta persistent foscor... 
els ulls s’acostumen a tot àmbit.
L’odi és en els neutrons
i el seu nucli rebentarà
en un fong de deu mil inferns.
Tot hauria de ser consumat,
però, l’exèrcit blanc dels segles
portarà la seva tenebra, a temps,
i aquelles morts purificaran
tot verí i tot miasma durant aquella trinitat.  
La façana d’aquests temps haurà caigut
i al seu darrera, un nou dia, una nova espiritualitat.
No passarà un lustre, diu la consciència universal,
sense que s’acomplisca aquesta justícia.