L’alè dels teus llavis
fa vibrar el goig de les muses,
i l’ànim dels seus desitjos
dibuixa al vent l’harmonia dels mots,
concordança d’un teu cor que aprèn
sota els acords dels estels
a la solitud selenita,
nit particular...
Nua, absent de cobdícies, de trivialitats,
assabentar-te dels secrets dels sons
des d’aquest immens silenci
que t’abraona dolçament,
i l’amor perdurable es fon amb tu.
Res més voldries...
sols aquest instrument
que hui els déus et revelen.
