divendres, 26 d’abril de 2019

VOX CLAMANTIS IN DESERTO



Infames paraules omplin un desert de consciències buides, orfes d’humanitat, d’estima per la vida, per les cultures, per la naturalesa... paraules farcides d’egoisme i intransigència pontificades als bars dels cantons. L’abrasiu vent del desert reparteix certificats de “bons” patriotes investint-los d’autoritat, i allà van, com llicenciats del nacional-catolicisme, a predicar els manaments de la “santa tradició”:

Discriminaràs al musulmà i a tot immigrant pobre.

D’entrada, “l’altre” és l’enemic que ens “furta” la feina, que es “beneficia” de grans ajudes econòmiques, del “nostre” sistema de salut. Perquè venen a delinquir, uns, i a imposar religió i costums, altres.


Rebutjaràs la llei de violència de gènere.

Som catòlics i romans, fidels a la tradició del “pater familias, patria potestas”. L’home sempre ha tingut el poder de vida o mort sobre qui viu baix el “seu” teulat, dona o fills. No hi ha dret que per cada mil dones eliminades pels seus marits hi haja un home assassinat per elles, la llei de violència de gènere discrimina els homes! No podem consentir eixa càfila de feministes exacerbades demanant la igualtat! Quina igualtat? Déu és home! Poder és masculí! Ens volen oprimir, ens criminalitzen amb les seues lleis totalitàries! Déu ha creat la dona per servir l’home, parir i tindre fills, així, la llei de l’avortament  hem de derogar-la ja!

No aprovaràs la relació homosexual.

La ideologia de gènere és demoníaca en tant aprova el matrimoni entre individus del mateix sexe, Déu va unir home i dona en sant matrimoni per multiplicar-se, així, crearem lleis encaminades a condemnar tot allò fora del camp conceptual nacional-catòlic.

Santificaràs la tauromàquia.

Què hi ha de més bonic que un torero davant un bou? Sang i arena! Un públic patriota i emocionat aplaudint entre l’olé i l’olé fins que el toro, amb un metre d’espasa travessat, agonitza dalt la sorra entre glopades de sang... la sagrada bestiola és oferta com holocaust final a l’art i la tradició! Orelles i cua recent seccionats a mans alçades voltant la plaça entre ovacions del públic, què hi ha de més joiós que açò? Déu ha creat els animals, no sols per alimentar l’home, sinó per experimentar el plaer matant-los. Fomentarem l’afició de la cacera i facilitarem l’accés a les armes.

Reconquistaràs la nació.

Per Déu, la Pàtria  i el Rei varen lluitar nostres pares, nosaltres també lluitarem per una nació unida i en ordre com en l’Edat Imperial perquè, cara al sol llançarem la fletxa que un blanc ha de trobar, serà aquell Imperi que per cel, terra i mar ha de tornar. “Obligarem a estimar”, si cal mitjançant la força de les armes, la unitat de la pàtria, una i unívoca, gran i lliure en memòria del nostre cabdill capità. Unitat! res d’unió de pobles i cultures.



En poques hores confiarem el poder als polítics que haurem autoritzat a través de les urnes. Ens hem de preguntar: quina perspectiva humana te eixa ideologia en la qual confie?

Si volem canviar el món hem d’elevat la nostra ment, pensar, meditar amb un mínim de sensatesa, de saviesa, per reconèixer aquesta realitat de la diversitat, som diferents i únics! Però, junt la naturalesa i el món, som u!

Quan s’arribe a la conclusió que el meu estat de benestar i la meua qualitat de vida és en funció de l’estat de benestar i qualitat de vida d’aquells que viuen a milers de kilòmetres de mi... que aquells que emigren dels seus països jugant-se la vida potser siga conseqüència de les polítiques capitalistes occidentals... que no hi haurà salvació de l’ésser humà sense salvació de la naturalesa... que el reciclatge i les energies alternatives estan bé, però no serveixen de res si abans no canviem la nostra manera de vorer, entendre i “habitar” el món... que quan es crema un bosc, es contamina un riu, es maten animals per plaer o s’exterminen pel lucre, quan és ferit el planeta, és el meu cos qui pateix la ferida... que el capitalisme considera ésser humà, robots i naturalesa objectes d’explotació i de negoci... que les grans multinacionals ja són forces supranacionals que manen dels estats... que explotació, producció, competitivitat, immediatesa, consum, creixement indefinit, són paraules clau d’un “sistema” que ens està esclavitzant i portant al caos i la destrucció... que les guerres mai no porten a la pau, sols a la victòria... que l’ésser humà és home i és dona, és intel·ligència en igualtat de condicions i drets... que l’ésser humà és homosexual i lesbiana, es estima en igualtat de condicions i drets... que ésser humà és humanitat... que la vida de una societat, la cohesió dels pobles, el contracte social, no es poden mantenir per la força sinó ha de ser per voluntat de cadascun dels ciutadans que integren eixa cultura... quan arribem a aquestes conclusions, dic, sols aleshores, sabrem quines polítiques “s’acosten” més a elles, sense dubte, polítiques dites progressistes. D’altra manera, Joan el Baptista, que seria la nostra veu interior, tindria raó: vox clamantis in deserto.