Vareu vindre a difamar
el mite de la nostra cultura,
dessacralitzar els nostres ritus,
pertorbar la nostra pau…
a cop de creu i d'espasa,
de domini, de subjugo.
del nostre poble,
desarrelat, saquejat, humiliat
en nom d'un singular déu omnipotent
que predicava en llengua estranya
la vida eterna i la salvació
a milions d'assassinats
per la seua intercessió.
Atàvica llavor
d'odi a l'indígena
sembrada en cognoms
de supremacia blanca,
continua sermonejant
des d'usurpades tribunes polítiques
els seus projectes de futur,
de progrés i prosperitat…
No! No els volem! Vivim el present!
Marxeu!
del dret dels nostres pobles,
el capitalisme ens assassina,
continuen caient els nostres líders,
degollats, enverinats, afussellats…
El nostre poble mor,
l'arbre deixa caure l'última fulla
d'aquesta saba ja estèril,
d'aquesta terra ja usurpada,
d'aquest espai prostituït
per les vostres multinacionals,
per la vostra secular cobdícia.
Vosaltres voleu la terra, voleu el món,
controlar el temps
en nom d'un futur
ja esgotat de credibilitat,
arruïnat, devastat.
Consciencies vives víctimes
d'un sistema criminal
orfe d'humanitat i d'amor per la vida,
anunciat per infames mass-media
al servei de democràcies de disseny
repletes de lleis sense justícia,
de modernitat i esclavitud,
de competitivitat i guerres,
d'explotació i extermini, Sí!
A cops de democràcia…
Són usurpats els nostres recursos!
connectats amb la Vida,
integrats en la naturalesa,
sabem que el temps de la Pachamama
ja és aquí.
Som actors en la tragèdia de les seues sentències!
Som arrel! Som espai! Som naturalesa!
Perquè… Som U!
Sí, estimat Casaldàliga,
morirem d’empeus, com els arbres!