diumenge, 12 de gener de 2020

SATANÀS I ELS XIQUETS







No, no és un “fake news”:  “Temple Satànic” ha estat reconegut oficialment com església i el “satanisme” com a religió als EEUU, amb dret a disposar de subvencions i d’accés a espais públics en pro de la llibertat d’expressió i el laïcisme.
Etimològicament, “religió” (re-lligar) significa “acció i efecte de lligar fortament”. Ontològicament ho interpretaríem com “ficar al centre de les nostres vides allò que aprenem a estimar”.


Fa poques setmanes, ha estat publicat un nou llibre sobre “dimonis” adreçat a xiquets i xiquetes d’entre 5 i 10 anys, “A Children Book of Demons”, amb la finalitat de despertar en els infants el culte a “En Banyeta” d’una manera perversament divertida, com si el maligne fos un heroi al qual impetrar o imitar.


L’estima i el bé són constitutius l’un de l’altre, l’odi i el mal també. Tots, creients i no creients, sabem què representa Déu i què representa el dimoni. Símbol d’Amor i de Vida un, de maldat i destrucció l’altre. Qui confessa amb Llucifer, no sols te Déu com enemic, sinó també la “humanitat”, la qual paraula és intrínsecament magnànima. Volem que els infants es formen amb aquests “principis”?
La llei actua immediatament davant l’abús a un infant, inclús una bofetada per part dels pares pot transgredir-la, tanmateix, aquesta mateixa llei no considera delicte una pedagogia demoníaca que, amb seguretat, educa intel·lectual i moralment en la malignitat.


La Marina Alta i Baixa és el lloc de tot l’estat espanyol on més sectes destructives o satàniques hi ha, els seus acòlits executen ritus que van, des de pràctiques sexuals degenerades o actes sacrílegs als cementeris a sacrificis d’animals o de persones. A La Vila Joiosa una dona va ser morta en ritual.
L’associació de satanistes d’Espanya organitzà un seminari (ritus inclosos) a la Universitat Complutense de Madrid, coadjuvant així el reconeixement de "culte al diable" a Europa, doncs tots sabem la influència que EEUU te amb les “modes”, molt sovint, causa de prostitució de tradicions i costums seculars d’altres pobles.


Em ve al cap “Tot Sants”, festa íntima, de respecte i memòria vers les ànimes de familiars i amics traspassats, moments místics que “fan sentir la presència" de l’ésser volgut i absent amb tot el seu costumari: visita als cementeris, silenci, oracions, bunyols i xocolata, preparar el llit per la visita de les ànimes, preparació de taula i àpat amb el mateix propòsit, encesa de ciris que guien el camí de les ànimes, etc.
Hui, ben poc de tot açò perdura, doncs els carrers s’omplin de carbasses cadavèriques, aldarull, disfresses d’esquelets, calaveres... tot un culte a la mort i als dimonis de l’infern (que no a les ànimes) sense altra comesa, en principi, que l’oportunitat de negoci comercial. Tanmateix, aquest dia representa una data cabdal pels satanistes: es celebra l’aniversari de Satanàs, on es realitzen autèntiques aberracions humanes (de les quals més val no anomenar) davant hòsties consagrades robades amb antelació a les esglésies. Així, aquesta festa, ja òrfena de tradició en actituds i accions, és fàcil saber amb qui i amb què relacionar-la: tot sembla emprogramat.


L’ésser humà no te dos ulls, sinó tres: l’ull corporal (on veu la realitat), l’ull racional (on la realitat s’obri a la raó) i l’ull de la contemplació (visió mística, espiritual). Sembla que la societat contemporània te malalt el primer, marcit el segon i cec el tercer.
Qui troba un instant de serenitat, de consciència plena, queda profundament afectat per la tràgica realitat que viu el planeta, tot preguntant-se “en quines mans està el món” quan el satanisme és assumit per les democràcies fins el punt de convertir-lo en matèria escolar infantil.    

Cap comentari: