La
saviesa ja no és a les llars, la xemeneia no vol fer foc i la vella cadira la
pols soterra.
Ja
no naixen paraules de corprendre, bressol d’infantesa ... ni les històries, ni
les llegendes, ni els contes, fan volar la imaginació ni gaudir la innocència
amb l’experiència d’amor donat, sublim, magnànim, immortal. L’infant no te
temps d’agafar-se de la mà, sol camina el gaiato, camí de vida.
Insensatesa.
Tecnologia
i especialitzacions usurpen el temps d’un ésser condemnat al rellotge,
confonent l’urgent amb l’important, l’amor amb l’interès, la dignitat amb
l’altivesa, el prestigi amb ser famós, l’honradesa amb els títols... avarícia,
possessions i diner, és allò que estimen, centre d'aquestes vides.
La
vetusta veu de tendresa i de respecte desapareix com el trinar dels teuladins
als pobles, moren tots dos per la desídia. Cors desarrelats, metal·litzats pel
triomf de l’individualisme de mercat, abandonen la font de la seua pròpia identitat
a les presons del sentiment perquè... no tenen temps. Esperits que necessiten viure la serenitat, la
contemplació, la quotidiana llibertat de l’abraçada, de fer bondat... i no
poden. Captius de la indolència.
Tancats
amb cadires que et no diuen res, envoltats de bates blanques que no et diuen
res, mirant per finestres que no et diuen res, va exhaurint-se el brollar de
saviesa...
Quan
els ancians deixen “d’habitar”, quan ja ningú no els escolta, mor la tradició,
queden buides d’essència cultures i humanitat.
Humanals
sembrats d’amor són abandonats del seu cultiu, moren llavors ofegades pel
jovent cibernètic víctima del virus d’incúria. Cap fruit que recollir.
Contaminat,
arruïnat, exterminat, la tragèdia d’un món governat pel discurs de la cobdícia
i l’egoisme, deixa orfes els seus pobles de l’expressió més bella de la vida...
arrugues lliurades a la soledat i la mort.
Sí,
els nostres majors fa temps que han mort. Hui aplaudeixen pels balcons
remordiments d’humanitat commoguts per tant d’horror, però demà... no tindrem
temps.
Tanmateix,
“altre” significa “l’altra part de mi”. Som conscients del que ens espera?