Als
àtics del món hi niuen lladres, d’entre ells, al més alt, el bròfec del sistema
dicta l’últim criteri de la seua monetitzada ment, esdevingut norma, precepte,
llei, dia rere dia... mentre buida el seu ventre al wàter de marbre i plenes de
merda es renta les mans a l’aixeta d’or.
Als
àtics del món hi niuen lladres, asseguts en cadires, furten, arruïnen, destrueixen,
empresonen, torturen, assassinen, arrasen pobles i cultures, devasten
ecosistemes, contaminen la mar, els rius, la terra, l’espai... buiden d’ànima
el món i d’esperit l’ésser humà.
Als
àtics del món hi niuen lladres, blanquegen democràcies com blanquegen diners,
trepitgen la decència prevaricant als seus despatxos, esmiquen l’equanimitat
cohonestant la injustícia, insulten la
integritat prostituint els principis.
Als
àtics del món hi niuen lladres, generen tragèdies en nom del progrés profusament anunciades per mesquins mitjans que infesten tot arreu, èter tòxic que ofega i
mata les veus d’Assange, silenciant veritats, encobrint realitats per mor del
capitalisme.
Als
cims del formigó hi hostatgen voltors que s’alimenten dels seus crims. Víctimes
del seu egoisme qui viu el desesper i l’oblit, aquells que no tenen veu,
desplaçats forçats, refugiats de guerres. Víctimes dels seus èxits qui ens
sacrifiquem per la merda del creixement, l’explotació, producció, competitivitat,
consum, l’estat de benestar i qualitat de vida... esclava de la modernitat.
Als
cims del formigó hi hostatgen voltors que baixen diàriament a recollir les
seues borses dels mercats plenes de merda tacada amb sang de misèria i de
guerra, menjar del bròfec, que buida el seu ventre al wàter de marbre i plenes
de merda es renta les mans a l’aixeta d’or.