La lluna parlava
el llenguatge de les ones,
i ell, assegut al seu davant,
escoltava els seus planys
a cops de maror.
Les llàgrimes contestaven
llançant-se desesperades
en aquella Mediterrània,
buscant el camí de llum selenita,
fugint d'un temps de tenebres
abans que comence
l'alba de les nits...
dia rere dia.
