dilluns, 26 d’octubre del 2020

WASHINGTON 244


 

“Una societat que vol dominar el món, ha sigut i és una societat malalta, i aquesta societat malalta provoca una altra en sentir-se intimidada. Així continua hui el món, amenaçant-se els uns als altres sobre un polvorí nuclear anomenat Planeta Terra. El perill de l’home contra l’home és cosa de cada dia”.

 

És un país sense història,

no l'anomenaré.

Els filòsofs no participaren

en aquella Constitució,

no existien.

 

Un General sense educació general,

pretensiós i racista,

fou decà d’una supremacia armada

que hui dóna nom

al projecte institucional

de planificació pel terror global,

però legal.

 

400 milions d’armes

per a 330 milions d’individus,

en aquelles terres usurpades

per delinqüents europeus,

de moltes universitats i milions de llibres,

de poques humanitats i molts pocs lectors,

què ha segut dels seus xiquets?

 

Però ells no devien res,

eren els seus governants.

 

Democràcia i pena de mort,

poder i diner per justícia,

pobresa i morts legislades.

Icona d'una pau i llibertat

establerta per l’extermini i l’horror.

 

Crema el seu foc la torxa,

indignitat de tot símbol,

al pilar dels drets humans:

estàtua “il·luminati” alçada

sobre sorra pólvora que s'ensorra

al damunt dels pobles del món.

Tsunami de cultures.

 

Occident, empestat de bases “Tio Sam”,

escolta com ploren, en nom de Déu,

pels fills morts,

víctimes dels seus propis mals,

però no pels milers de morts

que provoquen als altres,

els altres... no són d'aquest Déu?

I ells, qui són? què són?

Són reflex d’ells mateixos

davant l’espill “Sioux”.

 

Allà hostatja el súmmum

de ments privilegiades,

allà produeixen,

sembrant el món de “military robots”,

de míssils intel·ligents,

de virus modificats

en armament biològic.

Exèrcits podrits

de valors humans

asseguren l’economia

d’aquella desmesura

i el menjar d’aquells xiquets

que encara no han viscut la innocència...

no han segut mai xiquets!

Han segut alumnes de fusells

i adults de l'arrogància imperialista

que hui ixen al carrer

a defensar els seus ideals

no amb el respecte,

no amb el diàleg,

sinó fusell en mà,

incitats per la paraula

d’un impetuós i racista

sense educació general,

com mana la tradició.

 

Qui tenia educació

l’ha perduda,

qui tenia humanitat

l’ha abandonada,

qui tenia democràcia

l’ha corrompuda...

de què ha servit la història

a les nacions que tenien història?

 

I cauen murs

de tradicions seculars,

soterrant la cultura dels pobles.

 

Aquesta malaltia

ha penetrat tot indret,

impertèrrit virus

d’immundícia humana,

fruit de tots els seus mals.

Ha desencadenat

la remor de la mar, del vent,

de criatures i muntanyes,

de la terra i del cel,

com pregària que arriba

a l’incommensurable bé

d’un Univers al qual pertanyem...

 

I com llamp que precedeix al tro,

Pantocràtor, etern infinit de Vida,

deixa caure, com tenebra,

el pes de la seua Consciència,

de la qual som part i som tot,

a sobre de tots nosaltres.

I és d’aquesta manera

cóm nosaltres mateixos ens jutgem

i ens dictem sentència.

 

Perquè tot resta connectat.

 

Ja res serà com abans,

fins que passen els dies d’obscuritat.