Per molt que aquestos incompetents que ens governen parlen de recuperar el creixement a través de la competitivitat, expansió, velocitat, explotació, producció, consum, etc., hem de ficar el peus a terra i adonar-nos-en que açò no serà possible per una raó: el planeta ja ha mostrat els seus límits.
Desenes de pobles, milions de persones víctimes d’aquestes multinacionals que exploten els seus territoris mil.lenaris en nom del nostre “progrés”, que són obligades a abandonar les seues terres unes o assassinades altres amb la complicitat d’uns estats que titllen de “terroristes” als seus oriünds per defensar-se, ens anuncien amb la seua lluita i resistència la fi d’aquesta època i, tanmateix, tanquem els ulls i li agafem la mà al paradigma Merkel.
Hem de tornar a una política de sobrietat, de sobirania alimentaria, protegir l’autèntic desenvolupament sostenible de cada poble amb els seus drets i llibertat, de cada cultura, de cada territori, lluny dels mercats internacionals i el seu “dumping”, lluny d’aquest sistema capitalista que està acabant amb tot.
Davant aquesta crisi econòmica, ecològica, social i, sobretot, de l’esperit humà que patim, sols hi ha un camí: o deixem radicalment de consumir a desdir i tornem a agafar el “ritme” de la vida, de la naturalesa, o potser molt prompte el mateix planeta, la seua consciència, faça justícia... potser ja estiga executant-la... potser els maies tinguen raó.
Desenes de pobles, milions de persones víctimes d’aquestes multinacionals que exploten els seus territoris mil.lenaris en nom del nostre “progrés”, que són obligades a abandonar les seues terres unes o assassinades altres amb la complicitat d’uns estats que titllen de “terroristes” als seus oriünds per defensar-se, ens anuncien amb la seua lluita i resistència la fi d’aquesta època i, tanmateix, tanquem els ulls i li agafem la mà al paradigma Merkel.
Hem de tornar a una política de sobrietat, de sobirania alimentaria, protegir l’autèntic desenvolupament sostenible de cada poble amb els seus drets i llibertat, de cada cultura, de cada territori, lluny dels mercats internacionals i el seu “dumping”, lluny d’aquest sistema capitalista que està acabant amb tot.
Davant aquesta crisi econòmica, ecològica, social i, sobretot, de l’esperit humà que patim, sols hi ha un camí: o deixem radicalment de consumir a desdir i tornem a agafar el “ritme” de la vida, de la naturalesa, o potser molt prompte el mateix planeta, la seua consciència, faça justícia... potser ja estiga executant-la... potser els maies tinguen raó.
