Suborns, extorsions, tràfic d’influències, prevaricacions... passen els dies, passen els anys en aquest escenari on “artistes” polítics en connivència amb empresaris, són aplaudits per l’espectador mediocre que cada quatre anys passa per la taquilla de visita lliure i voluntària. Cap d’ells no pot portar una carasseta durant molt temps, a alguns ja els ha caigut en plena actuació... i continuen aplaudint! indecent espectacle.
Els límits de l’acció política són traspassats trencant el seu nexe amb l’ètica, i la moral es corromp enverinant les regles de la relació humana. Aquestos ni guien ni fan llum, donen fum que contamina el caràcter d’una bigarrada societat cada vegada més superficial i individualista.
Respecte, educació, transparència, participació i democràcia haurien d’anar junts, però sembla ser que alguns polítics confonen allò menyspreable amb allò lloable, allò digne de vituperi amb allò que mereix excel•lència.
En Març de 2006, l’empresari oriolà Àngel Fenoll (que havia sigut beneficiari durant molts anys, gracies a l’ex-alcalde avui empresonat, Luis Fdo.Cartagena, de la contracta del fem en diverses poblacions de la Vega Baixa) , facilità una gravació feta per ell mateix a la policia on ix un regidor que intenta subornar a l’ex-alcalde Manuel Medina i altres regidors oriolans en favor de l’empresa de gestió i tractament de residus Urbaser, davant la imminent adjudicació de la contracta del fem a la Vega Baixa, on l’empresa de Fenoll també concursava.
A partir d’aquesta i d’altres gravacions, fins avui han sigut inculpats, a banda del propi Fenoll (el caçador caçat), Monica Lorente (Alcaldessa d’Oriola), regidors oriolans, empresaris, Sonia Castedo (alcaldessa d’Alacant), José Joaquin Ripoll (president de la diputació d’Alacant), Enrique Ortiz (empresari, també imputat en el Gürtel), Luis Díaz Alperi (ex-alcalde d’Alacant), Antonio Amorós (ex-diputat socialista), l’ex-president de la CAM i directius d’aquesta, directius de Bancaixa... i així fins un centenar.
Tots aquestos “jugadors” han desenvolupat el seu joc “brut” en aquest camp de futbol del Brugal on roden dos equips, l’un es diu “Planta Zonal de la Vega Baja”, impulsada per Ripoll amb el suport de Monica Lorente i formada per una UTE amb la firma de Cespa i Enrique Ortiz. L’altre és la contracta del fem de la ciutat d’Oriola (190 milions d’euros), composta per una altra UTE amb l’empresa Sufi i les firmes Liasur i Gobancants (presumptes tapadores de l’empresa de Fenoll amb l’implicació de tres regidors del PP).
A Fenoll se li atribueix el finançament il•legal del PP oriolà en 2007, el sosteniment (a canvi de contrapartides) d’un mitjà de comunicació del PP a petició de Ripoll, la compra d’un canal de TV local i el sosteniment d’altres a petició de Monica Lorente. També surt gravat en un video on presumptament fa entrega de feixos de bitllets al responsable de les àrees de Protecció Civil, Seguretat ciutadana, Incendis, Interior i Personal de l’Ajuntament d’Oriola.
Molt probablement que d’entre tots aquestos implicats del Brugal hi haurà més d’un innocent, però la qüestió és el clima moral que aquestes tramoies i martingales estan deixant en la societat, fets que desacrediten la política i la justícia, aquesta última a causa de la seua dilació en assumptes vitals per la salut democràtica, doncs no és de rebut que, amb l’exemple del cas Fabra, s’haja consentit que prescriviren quatre del cinc presumptes delictes per corrupció després d’un rosari de fiscals espolsant-se l’assumpte durant anys. No es pot cobrir la infàmia amb toga de magistrat... quan el diner i el poder condicionen la justícia, el poble veu clarament la injustícia.
La llei no és la justícia, ja ho sabem (Nostre Senyor fou condemnat a mort legalment), però, almenys, per decència, per higiene democràtica, caldria que la justícia dones a cada cosa la importància que te, perquè, de moment, almenys en aquestos casos, sembla no fer-ho, o si? Doncs si la justícia és el fonament dels estats...
